Autor:Tugendhat, Ernst

Filòsof alemany contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930 ) i família jueva, que van emigrar a Veneçuela per fugir dels nazis. Va morir a Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 13 de març de 2023.

Amb solament 15 anys, va ingressar a la Universitat de Stanford, on va estudiar llengües clàssiques. L'any 1949 va continuar els seus estudis de filologia i filosofia a Friburg/Brisgòvia, on va obtenir el grau de Doctor. Va estudiar amb prestigiosos mestres, entre ells Karl Jaspers i Heidegger, de qui sempre es va considerar deixeble i estudiós de la seva obra. Es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra a Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile. També ha estat professor destacat a les Universitats de Tübingen, Michigan, Heidelberg, Viena, Praga, Zuric, Hamburg i Londres.

Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la veritat i de l'existència del Dasein, i ha subratllat la irreductibilitat de la consciència a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertòria i descriptiva dels enunciats. Tugendhat (que s'ha considerat un dels nexes d'unió entre la tradició analítica i continental) es basa en la filosofia analítica anglosaxona (especialment en Wittgenstein) per a elaborar una semàntica filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que Aristòtil va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens en tant que ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del sentit. Per a superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de Frege i en la seva concepció de l'enunciat.

Així, doncs, un dels aspectes fonamentals del pensament de Tugendhat és la seva teoria del llenguatge, que es basa en la idea que el llenguatge és la base de la nostra capacitat per pensar i comprendre el món, de manera que, segons ell, la nostra capacitat per entendre el món es basa en la nostra capacitat per expressar-nos amb llenguatge, i això implica que aquest no només reflecteix la realitat, sinó que també la construeix. També destaca la importància de la distinció entre l'ús subjectiu i objectiu del llenguatge. L'ús subjectiu del llenguatge es refereix a la forma com utilitzem el llenguatge per expressar les nostres creences, sentiments i experiències personals, mentre que l'ús objectiu del llenguatge es refereix a la forma com utilitzem el llenguatge per descriure el món independentment de les nostres experiències i opinions.

Tugendhat també és conegut per la seva crítica al concepte de veritat absoluta i la seva defensa d'una perspectiva crítica i pluralista de la veritat. Segons ell, la veritat no és una cosa en si mateixa, sinó que depèn de la nostra perspectiva i del context en què es produeix. Això implica que la veritat no és una cosa que es pugui conèixer de manera definitiva i absoluta, sinó que sempre està subjecta a revisió i reinterpretació.

En la seva obra Autoconsciència i autoconsciència reflexiva, aborda la qüestió de la consciència i la subjectivitat. Segons ell, la consciència no només ens permet percebre el món, sinó que també ens permet reflexionar sobre la nostra pròpia existència. Això implica que la subjectivitat no és només una característica dels nostres pensaments i sentiments, sinó que també és inherent a la nostra capacitat per reflexionar sobre nosaltres mateixos.

També s'ha ocupat de la fonamentació de l'ètica, que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat. En aquest sentit, Tugendhat sosté que l'ètica està estretament relacionada amb el llenguatge. Segons ell, les normes ètiques no són objectivament donades, sinó que són construccions socials que depenen dels acords lingüístics entre els membres d'una comunitat. Això significa que les normes ètiques poden canviar a mesura que canviïn els acords lingüístics. Per altra part, Tugendhat critica el subjectivisme ètic per la seva tendència a considerar que les normes ètiques són meres opinions subjectives. Segons ell, les normes ètiques són construccions socials que depenen dels acords lingüístics, però això no significa que siguin meres opinions subjectives. Les normes ètiques són objectivament donades perquè depenen dels acords lingüístics que s'han establert dins d'una comunitat.

Veure (text de Tugendhat: Què és filosofia?)

Bibliografia

• 1958: Ti kata tinos. Karl Alber, Freiburg.
• 1967: Der Wahrheitsbegriff bei Husserl und Heidegger. de Gruyter, Berlin.
• 1970: "The Meaning of 'Bedeutung' in Frege" (Analysis 30, pp 177–189)
• 1975: Vorlesungen zur Einführung in die sprachanalytische Philosophie. Suhrkamp, Frankfurt am Main. In English: Traditional and analytical philosophy. Lectures on the philosophy of language. Transl. by P.A. Gorner. Cambridge University Press, Cambridge 1982.
• 1979: Selbstbewußtsein und Selbstbestimmung. Suhrkamp, Frankfurt. In English: Self-consciousness and self-determination. Transl. by Paul Stern. Cambridge, Mass./ London: MIT Press, 1986. (= Studies in contemporary German social thought.)
• 1984: Probleme der Ethik. Reclam, Stuttgart.
• 1992: Philosophische Aufsätze. Suhrkamp, Frankfurt.
• 1992: Ethics and Politics
• 1993: Vorlesungen über Ethik. Suhrkamp, Frankfurt.
• 1995: "The Moral Dilemma in the Rescue of Refugees" (Social Research 62:1)
• 2000: "Zeit und Sein in Heideggers Sein und Zeit" (Sats: Nordic Journal of Philosophy 1.1)
• 2003: Egozentrizität und Mystik. Eine anthropologische Studie. C. H. Beck.
• 2007: Anthropologie statt Metaphysik. C. H. Beck.

Traduccions

• Tugendhat, Ernst. Antropología en vez de metafísica, Barcelona : Gedisa, 2008

• Tugendhat, Ernst. Autoconciencia y autodeterminación : una interpretación lingüistico-analítica, Madrid : Fondo de Cultura Económica de España, 1993

• Tugendhat, Ernst. Diálogo en Leticia, Barcelona : Gedisa, DL 1999

• Tugendhat, Ernst. Ética y política : conferencias y compromisos 1978-1991, Madrid : Tecnos, cop. 1998

• Tugendhat, Ernst. Lecciones de ética, Barcelona : Gedisa, 2001

• Tugendhat, Ernst. El liberalismo como problema, Caracas : Monte Avila Editores, 1991

• Tugendhat, Ernst. El Libro de Manuel y Camila : diálogos sobre ética, Barcelona : Gedisa, 2007

• Tugendhat, Ernst. El Llibre del Manel i la Camil·la : diàlegs sobre ètica, Barcelona : Gedisa, 2001 (ed. en català)

• Tugendhat, Ernst. Problemas, Barcelona : Gedisa, 2002

• Tugendhat, Ernst. Problemas de la ética, Barcelona : Crítica, cop. 1988

• Tugendhat, Ernst. Ser-verdad-acción : ensayos filosóficos, Barcelona : Editorial Gedisa, 2017