Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Mead, Georg Herbert»

De Wikisofia

m (bot: -sí mateix +si mateix)
m (bot: - i ho va + i el va)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Mead
 
|Cognom=Mead
 
}}
 
}}
Sociòleg nord-americà influït pel [[pragmatisme|pragmatisme]] filosòfic de [[Autor:Dewey, John|J. Dewey]], que va ensenyar a la universitat de Chicago i va contribuir de forma important al desenvolupament de l'[[interaccionisme simbòlic|interaccionisme simbòlic]]. Va posar en relleu la importància del [[si mateix|si mateix]] en el procés de  l'[[acció social|acció social]] i ho va explicar com a resultat de la interacció entre l'individu i el mitjà social, sobretot com a efecte de l'assumpció del rol dels altres en un mateix. El ''jo'' (en anglès, ''I'') s'interrelaciona amb el concepte que els altres tenen de ''mi'' (en anglès, ''Me''), al que va anomenar també l'«altre generalitzat», i que representa les actituds socials i les expectatives del grup; a través del si mateix (del ''Me'') s'incorporen els [[símbol|símbols]] comunicatius comuns i els [[valor|valors]] i normes del grup. A aquest condicionament psicològic del jo pel grup, Mead el va anomenar ''conductisme social'', per diferenciar-ho del [[conductisme|conductisme]] clàssic de la psicologia de [[Autor:Watson, John Broadus|Watson]]. El seu deixeble Herbert Blumer el va anomenar «interaccionisme simbòlic». La seva principal obra és ''Mind, Self and Society'' (1932), traduït al castellà com a ''Esperit, persona i societat'' [Paidós, Barcelona 1981].
+
Sociòleg nord-americà influït pel [[pragmatisme|pragmatisme]] filosòfic de [[Autor:Dewey, John|J. Dewey]], que va ensenyar a la universitat de Chicago i va contribuir de forma important al desenvolupament de l'[[interaccionisme simbòlic|interaccionisme simbòlic]]. Va posar en relleu la importància del [[si mateix|si mateix]] en el procés de  l'[[acció social|acció social]] i el va explicar com a resultat de la interacció entre l'individu i el mitjà social, sobretot com a efecte de l'assumpció del rol dels altres en un mateix. El ''jo'' (en anglès, ''I'') s'interrelaciona amb el concepte que els altres tenen de ''mi'' (en anglès, ''Me''), al que va anomenar també l'«altre generalitzat», i que representa les actituds socials i les expectatives del grup; a través del si mateix (del ''Me'') s'incorporen els [[símbol|símbols]] comunicatius comuns i els [[valor|valors]] i normes del grup. A aquest condicionament psicològic del jo pel grup, Mead el va anomenar ''conductisme social'', per a diferenciar-ho del [[conductisme|conductisme]] clàssic de la psicologia de [[Autor:Watson, John Broadus|Watson]]. El seu deixeble Herbert Blumer el va anomenar «interaccionisme simbòlic». La seva principal obra és ''Mind, Self and Society'' (1932), traduït al castellà com a ''Esperit, persona i societat'' [Paidós, Barcelona 1981].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=GHMead.jpg
 
|Imatge=GHMead.jpg

Revisió de 14:18, 3 nov 2018



GHMead.jpg

Avís: El títol a mostrar «Georg Herbert Mead» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mead, Georg Herbert».

Sociòleg nord-americà influït pel pragmatisme filosòfic de J. Dewey, que va ensenyar a la universitat de Chicago i va contribuir de forma important al desenvolupament de l'interaccionisme simbòlic. Va posar en relleu la importància del si mateix en el procés de l'acció social i el va explicar com a resultat de la interacció entre l'individu i el mitjà social, sobretot com a efecte de l'assumpció del rol dels altres en un mateix. El jo (en anglès, I) s'interrelaciona amb el concepte que els altres tenen de mi (en anglès, Me), al que va anomenar també l'«altre generalitzat», i que representa les actituds socials i les expectatives del grup; a través del si mateix (del Me) s'incorporen els símbols comunicatius comuns i els valors i normes del grup. A aquest condicionament psicològic del jo pel grup, Mead el va anomenar conductisme social, per a diferenciar-ho del conductisme clàssic de la psicologia de Watson. El seu deixeble Herbert Blumer el va anomenar «interaccionisme simbòlic». La seva principal obra és Mind, Self and Society (1932), traduït al castellà com a Esperit, persona i societat [Paidós, Barcelona 1981].