Diferència entre revisions de la pàgina «Aletheia»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} (del grec Grec::ἀλήθεια que es tradueix per ''desocultament, desvelament'' o ''veritat'') Està formada per la privació Grec::ἀ...».) |
|||
| (13 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del grec [[Grec::ἀλήθεια]] que es tradueix per ''desocultament, desvelament'' o ''veritat'') Està formada per la privació [[Grec::ἀ]] (''a''),del verb grec [[Grec::λανθάνω]] (''lanthano'') que significa estar o romandre ocult. D'aquí es deriva una noció de veritat com desocultament i, consegüentment, una prèvia concepció | + | (del grec [[Grec::ἀλήθεια]] que es tradueix per ''desocultament, desvelament'' o ''veritat'') Està formada per la privació [[Grec::ἀ]] (''a''), del verb grec [[Grec::λανθάνω]] (''lanthano'') que significa estar o romandre ocult. D'aquí es deriva una noció de veritat com a desocultament i, consegüentment, una prèvia concepció de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] com l'amagat o ocultat que, quan és conegut veritablement es desoculta i mostra el ''veritable, ''[[Grec::ἀλήθής]] (''alethés''). El problema de l'accés a la [[Grec::ἀλήθεια]] sorgeix amb el poema de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], en el qual oposa la via de la veritat a la via de l'opinió o fals coneixement, i es concep la veritat com la unitat entre l'ésser i el pensar. |
| − | [[Grec::ἀλήθεια]] sorgeix amb el poema de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], en el qual oposa la via de la veritat a la via de l'opinió o fals coneixement, i es concep la veritat com la unitat entre l'ésser i el pensar. | ||
[[Image:heidegg3.gif|155px|thumb|Martin Heidegger]] | [[Image:heidegg3.gif|155px|thumb|Martin Heidegger]] | ||
| − | En la filosofia contemporània, [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la [[veritat|veritat]] com '' | + | En la filosofia contemporània, [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la [[veritat|veritat]] com a ''[[adaequaetio rei et intellectus]]'', en la qual la veritat continua concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En ''L'ésser i el temps'' i ''L'essència de la veritat,'' Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com a desocultament ([[Recurs:Heidegger: el logos i la veritat.|veg. text]]). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el mateix [[Dasein|Dasein]], i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat ([[Grec::ἀλήθεια]]) és la [[llibertat|llibertat]]. En qualsevol cas, Heidegger recalca el caràcter privatiu de la noció de [[Grec::ἀλήθεια]]: ja que és dona-ocultament, l'ocultament és l'originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipada per [[Autor:Ortega y Gasset, José|Ortega y Gasset]]. |
| + | |||
| + | === Vegeu termes relacionats. === | ||
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
| − | [[ | + | [[aletheia|''aletheia'']] |
[[Angst|''Angst'']] | [[Angst|''Angst'']] | ||
| Línia 18: | Línia 19: | ||
[[existenz|existència (''Existenz'')]] | [[existenz|existència (''Existenz'')]] | ||
| − | [[ | + | [[existenciari (Existenziall)|existenciari]] |
[[fenomenologia|fenomenologia]] | [[fenomenologia|fenomenologia]] | ||
| Línia 36: | Línia 37: | ||
[[ontologia fonamental|ontologia fonamental]] | [[ontologia fonamental|ontologia fonamental]] | ||
| − | [[ | + | [[projecte|projecte]] |
[[cura|''Sorge'']] | [[cura|''Sorge'']] | ||
Revisió de 14:22, 9 maig 2020
(del grec ἀλήθεια que es tradueix per desocultament, desvelament o veritat) Està formada per la privació ἀ (a), del verb grec λανθάνω (lanthano) que significa estar o romandre ocult. D'aquí es deriva una noció de veritat com a desocultament i, consegüentment, una prèvia concepció de l'ésser com l'amagat o ocultat que, quan és conegut veritablement es desoculta i mostra el veritable, ἀλήθής (alethés). El problema de l'accés a la ἀλήθεια sorgeix amb el poema de Parmènides, en el qual oposa la via de la veritat a la via de l'opinió o fals coneixement, i es concep la veritat com la unitat entre l'ésser i el pensar.
En la filosofia contemporània, Heidegger ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la veritat com a adaequaetio rei et intellectus, en la qual la veritat continua concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En L'ésser i el temps i L'essència de la veritat, Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com a desocultament (veg. text). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el mateix Dasein, i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat (ἀλήθεια) és la llibertat. En qualsevol cas, Heidegger recalca el caràcter privatiu de la noció de ἀλήθεια: ja que és dona-ocultament, l'ocultament és l'originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipada per Ortega y Gasset.
Vegeu termes relacionats.