Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, criteri de»
De Wikisofia
m (bot: - criteri -''quan'' un enunciat és veritable-, + criteri –''quan'' un enunciat és veritable–,) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Norma, mètode o regla que ens permet decidir ''quan'' un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la [[veritat|veritat]] que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre ''què'' volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la [[veritat, teoria de la coherència|teoria de la veritat com a coherència]] i en la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]] (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és [[consistència|consistent]] i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri –''quan'' un enunciat és veritable–, més que a un problema de concepte -''què'' s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com [[veritat, teoria de la correspondència|correspondència]] intenta precisar més el concepte mateix de veritat | + | Norma, mètode o regla que ens permet decidir ''quan'' un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la [[veritat|veritat]] que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre ''què'' volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la [[veritat, teoria de la coherència|teoria de la veritat com a coherència]] i en la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]] (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és [[consistència|consistent]] i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri –''quan'' un enunciat és veritable–, més que a un problema de concepte -''què'' s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com [[veritat, teoria de la correspondència|correspondència]] intenta precisar més el concepte mateix de veritat –fins al punt que Tarski anomena a la seva teoria de la veritat «''concepció'' semàntica de la veritat»–, i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és veritable s'emmarca dins d'una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de [[verificabilitat|verificabilitat]] o de falsabilitat. |
La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió ([[Recurs:Popper: no hi ha un criteri general de veritat|veg. text]]). | La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió ([[Recurs:Popper: no hi ha un criteri general de veritat|veg. text]]). | ||
| Línia 54: | Línia 54: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| + | |||
| + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|Teoria_minimista_de_la_veritat]] | ||
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
Revisió de 21:24, 22 set 2017
Norma, mètode o regla que ens permet decidir quan un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la veritat que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre què volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la teoria de la veritat com a coherència i en la teoria pragmàtica de la veritat (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és consistent i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri –quan un enunciat és veritable–, més que a un problema de concepte -què s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com correspondència intenta precisar més el concepte mateix de veritat –fins al punt que Tarski anomena a la seva teoria de la veritat «concepció semàntica de la veritat»–, i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és veritable s'emmarca dins d'una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de verificabilitat o de falsabilitat.
La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió (veg. text).
Vegeu termes relacionats.