Diferència entre revisions de la pàgina «Incommensurabilitat»
De Wikisofia
m (bot: - científiques]] -siguin producte de l'evolució del coneixement científic, siguin simples teories rivals- per + científiques]] –siguin producte de l'evolució del coneixement científic, siguin simples teories rivals– per) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Literalment, impossibilitat de relacionar amb la mateixa mesurada magnituds diverses. | Literalment, impossibilitat de relacionar amb la mateixa mesurada magnituds diverses. | ||
| − | En [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], es refereix a l'afirmació que no és possible establir relacions i comparacions entre diverses [[teoria científica|teories científiques]] –siguin producte de l'evolució del coneixement científic, siguin simples teories rivals– per decidir quin d'elles és més [[versemblança|versemblant]], o per reduir-les o traduir-les unes a unes altres, quan es presentin com a maneres de parlar diferents sobre el mateix. [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Th.S. Kuhn]], en explicar el desenvolupament del coneixement científic mitjançant [[revolució científica|revolucions]] que es deuen a canvis de [[paradigma|paradigma]], sosté la incommensurabilitat entre les teories dels paradigmes rivals. [[Autor:Feyerabend, Paul K.|P. Feyerabend]], que defensa la presència d'elements irracionals en la ciència, creu que qui sosté la [[commensurabilitat|commensurabilitat]] entre diverses teories ho fa portat simplement per l'ànsia de protegir l'absoluta racionalitat científica. Teories incommensurables poden ser, per exemple, la [[cosmologia|cosmologia]] ptolemaica i la copernicana, o la [[mecànica clàssica newtoniana|mecànica clàssica]] i la física relativista. | + | (EPIST.) En [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], es refereix a l'afirmació que no és possible establir relacions i comparacions entre diverses [[teoria científica|teories científiques]] –siguin producte de l'evolució del coneixement científic, siguin simples teories rivals– per a decidir quin d'elles és més [[versemblança|versemblant]], o per a reduir-les o traduir-les unes a unes altres, quan es presentin com a maneres de parlar diferents sobre el mateix. [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Th.S. Kuhn]], en explicar el desenvolupament del coneixement científic mitjançant [[revolució científica|revolucions]] que es deuen a canvis de [[paradigma|paradigma]], sosté la incommensurabilitat entre les teories dels paradigmes rivals. [[Autor:Feyerabend, Paul K.|P. Feyerabend]], que defensa la presència d'elements irracionals en la ciència, creu que qui sosté la [[commensurabilitat|commensurabilitat]] entre diverses teories ho fa portat simplement per l'ànsia de protegir l'absoluta racionalitat científica. Teories incommensurables poden ser, per exemple, la [[cosmologia|cosmologia]] ptolemaica i la copernicana, o la [[mecànica clàssica newtoniana|mecànica clàssica]] i la física relativista. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 23:39, 7 feb 2020
Literalment, impossibilitat de relacionar amb la mateixa mesurada magnituds diverses.
(EPIST.) En filosofia de la ciència, es refereix a l'afirmació que no és possible establir relacions i comparacions entre diverses teories científiques –siguin producte de l'evolució del coneixement científic, siguin simples teories rivals– per a decidir quin d'elles és més versemblant, o per a reduir-les o traduir-les unes a unes altres, quan es presentin com a maneres de parlar diferents sobre el mateix. Th.S. Kuhn, en explicar el desenvolupament del coneixement científic mitjançant revolucions que es deuen a canvis de paradigma, sosté la incommensurabilitat entre les teories dels paradigmes rivals. P. Feyerabend, que defensa la presència d'elements irracionals en la ciència, creu que qui sosté la commensurabilitat entre diverses teories ho fa portat simplement per l'ànsia de protegir l'absoluta racionalitat científica. Teories incommensurables poden ser, per exemple, la cosmologia ptolemaica i la copernicana, o la mecànica clàssica i la física relativista.