Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode resolutiu-compositiu»
De Wikisofia
m (bot: - per veure després + per a veure després) |
|||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Mètode medieval | + | Mètode medieval emprat per a trobar un concepte a partir d'un procés de divisió, tal com apareixia, per exemple, en l'anomenat [[arbre de Porfiri|arbre de Porfiri]], o també a partir de la [[classificació|classificació]] de coses en grups diferents, per a veure després les característiques comunes. Al primer pas se l'anomenava ''composició'' i al segon ''resolució''. Segons alguns autors, això suposava un moment de ''síntesi'' (en llatí, ''compositio'') i un moment de resolució o ''anàlisi'' (en llatí, ''resolutio''), que semblarien preludiar els dos moments del futur [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]]: formulació d'[[hipòtesi|hipòtesis]] i [[contrastació|contrastació]] d'aquestes. Segons altres autors, aquesta interpretació és un anacronisme. Uns altres afirmen que l'aristotèlic renaixentista [[Autor:Giacomo Zabarella|Giovanni Zabarella]] va afegir la ''resolutio'', o reducció d'un fenomen als seus elements fonamentals o als seus principis, a la ''compositio'' o síntesi dels raonaments medievals. S'atribueix aquest mètode també a [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]]. En la lògica de Port-Royal, apareix amb el nom de «mètode d'invenció» (anàlisi) i «mètode de doctrina» (síntesi), |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 10:18, 13 oct 2017
Mètode medieval emprat per a trobar un concepte a partir d'un procés de divisió, tal com apareixia, per exemple, en l'anomenat arbre de Porfiri, o també a partir de la classificació de coses en grups diferents, per a veure després les característiques comunes. Al primer pas se l'anomenava composició i al segon resolució. Segons alguns autors, això suposava un moment de síntesi (en llatí, compositio) i un moment de resolució o anàlisi (en llatí, resolutio), que semblarien preludiar els dos moments del futur mètode hipoteticodeductiu: formulació d'hipòtesis i contrastació d'aquestes. Segons altres autors, aquesta interpretació és un anacronisme. Uns altres afirmen que l'aristotèlic renaixentista Giovanni Zabarella va afegir la resolutio, o reducció d'un fenomen als seus elements fonamentals o als seus principis, a la compositio o síntesi dels raonaments medievals. S'atribueix aquest mètode també a Galileu. En la lògica de Port-Royal, apareix amb el nom de «mètode d'invenció» (anàlisi) i «mètode de doctrina» (síntesi),