Teisme

(del grec θεός, theós, Déu, i el sufix -isme)

Doctrina que sosté l'existència d'un Déu personal, únic, transcendent al món i creador d'aquest. A diferència del deisme, el teisme defensa que és possible conèixer tant l'existència de Déu com la seva naturalesa i atributs. La reflexió teista es recolza en una teologia natural, o teologia filosòfica, que en la definició de Kant és el coneixement de Déu a partir de la raó i recorrent a l'analogia (veg. citació).

Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes cinc vies tomistes, no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'argument ontològic (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la contingència del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o argument del designi (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del mal –si el mal existeix, Déu no existeix– té noves i desafiadores versions.

Filòsofs analítics, com Kai Nielsen, M. Durrant, o Anthony Flew i uns altres, critiquen aquest concepte basant-se en la incoherència, incompatibilitat o contradicció dels predicats que tanca la noció mateixa de Déu. N'hi ha, en canvi, que sostenen no només la racionalitat del concepte, sinó fins a la racionalitat de creure en l'existència de Déu sense arguments suficients (veg. citació).