Diferència entre revisions de la pàgina «Teisme»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +vegeu la cita) |
m (bot: - del)|mal]] -si el mal existeix, Déu no existeix- té + del)|mal]] –si el mal existeix, Déu no existeix– té) |
||
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::θεός]], ''theós'', Déu, i el sufix ''-isme'')</small> | <small>(del grec [[Grec::θεός]], ''theós'', Déu, i el sufix ''-isme'')</small> | ||
− | Doctrina que sosté l'existència d'un [[Déu|Déu]] personal, únic, [[transcendent|transcendent]] al món i creador | + | Doctrina que sosté l'existència d'un [[Déu|Déu]] personal, únic, [[transcendent|transcendent]] al món i creador d'aquest. A diferència del [[deisme|deisme]], el teisme defensa que és possible conèixer tant l'existència de Déu com la seva naturalesa i atributs. La reflexió teista es recolza en una [[teologia natural|teologia natural]], o teologia filosòfica, que en la definició de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] és el [[coneixement|coneixement]] de Déu a partir de la [[raó|raó]] i recorrent a l'[[analogia|analogia]] ([[Recurs:Cita de Kant 2|veg. citació]]). |
− | Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes [[cinc vies|cinc vies]] [[tomisme|tomistes]], no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'[[argument ontològic|argument ontològic]] (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la [[contingència|contingència]] del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o [[designi, prova per el|argument del designi]] (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del [[mal, el (problema del)|mal]] | + | Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes [[cinc vies|cinc vies]] [[tomisme|tomistes]], no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'[[argument ontològic|argument ontològic]] (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la [[contingència|contingència]] del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o [[designi, prova per el|argument del designi]] (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del [[mal, el (problema del)|mal]] –si el mal existeix, Déu no existeix– té noves i desafiadores versions. |
− | Filòsofs [[filosofia analítica|analítics]], com Kai Nielsen, M. Durrant, o Anthony Flew i uns altres, critiquen aquest concepte basant-se en la incoherència, incompatibilitat o [[contradicció|contradicció]] dels predicats que tanca la noció mateixa de Déu. N'hi ha, en canvi, que sostenen no només la [[racionalitat|racionalitat]] del concepte, sinó fins a la racionalitat de creure en l'existència de Déu sense arguments suficients ([[Recurs:Cita d'I. Romerales| | + | Filòsofs [[filosofia analítica|analítics]], com Kai Nielsen, M. Durrant, o Anthony Flew i uns altres, critiquen aquest concepte basant-se en la incoherència, incompatibilitat o [[contradicció|contradicció]] dels predicats que tanca la noció mateixa de Déu. N'hi ha, en canvi, que sostenen no només la [[racionalitat|racionalitat]] del concepte, sinó fins a la racionalitat de creure en l'existència de Déu sense arguments suficients ([[Recurs:Cita d'I. Romerales|veg. citació]]). |
Revisió de 19:50, 16 set 2017
(del grec θεός, theós, Déu, i el sufix -isme)
Doctrina que sosté l'existència d'un Déu personal, únic, transcendent al món i creador d'aquest. A diferència del deisme, el teisme defensa que és possible conèixer tant l'existència de Déu com la seva naturalesa i atributs. La reflexió teista es recolza en una teologia natural, o teologia filosòfica, que en la definició de Kant és el coneixement de Déu a partir de la raó i recorrent a l'analogia (veg. citació).
Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes cinc vies tomistes, no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'argument ontològic (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la contingència del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o argument del designi (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del mal –si el mal existeix, Déu no existeix– té noves i desafiadores versions.
Filòsofs analítics, com Kai Nielsen, M. Durrant, o Anthony Flew i uns altres, critiquen aquest concepte basant-se en la incoherència, incompatibilitat o contradicció dels predicats que tanca la noció mateixa de Déu. N'hi ha, en canvi, que sostenen no només la racionalitat del concepte, sinó fins a la racionalitat de creure en l'existència de Déu sense arguments suficients (veg. citació).