Autor:Aristip de Cirene

(Ἀρίστιππος)

Filòsof grec nascut a Cirene i fundador de l'anomenada escola cirenaica. Coneixedor de les obres dels sofistes, especialment de Protàgores, es va desplaçar a Atenes, on va ser deixeble de Sòcrates, del que ja coneixia la seva fama. No obstant això, sembla que no va practicar els ensenyaments del mestre i, més aviat seguint l'exemple dels sofistes, cobrava forts emoluents pels seus ensenyaments. Com Plató, va ser hoste de Dionís, el tirà de Siracusa, que li proporcionava bons ingressos i una vida plena de luxes.

Pel que sembla considerava el benestar físic com el bé suprem i ell justificava el seu hedonisme com una conseqüència lògica dels ensenyaments de Sòcrates. No obstant això, en lloc d'un ideal de vida fundat en la racionalitat i la ciència, considerava la necessitat de fonamentar la vida sobre les dades de les impressions immediates, ja que va sostenir una teoria escèptica del coneixement, segons el qual «només podem estar certs de les sensacions», però mai de les coses mateixes, que ens són incognoscibles. En la seva concepció hedonista considerava el plaer com l'autèntic bé i la mesura de tots els valors. No obstant això, segons ens explica Diògenes Laerci (veg. text), considerava la ignorància pitjor encara que la mendicitat. Va evitar l'activitat política i, segons deia, se sentia estranger a tot arreu. Encara que Diògenes Laerci i uns altres doxògrafs ens ho presenten com el fundador de l'escola cirenaica, sembla més aviat que les tesis fonamentals d'aquest corrent van ser establertes pel seu nét, anomenat també Aristip el Jove o el Metrodidacta (el deixeble de la seva mare que, al seu torn, havia seguit els ensenyaments del seu pare Aristip).