Diferència entre revisions de la pàgina «Fisicalisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: - ''intersensual'', això és, + ''intersensual'', és a dir,) |
||
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | En general, la tendència a afirmar que tot s'explica mitjançant processos físics (no biològics o psicològics), o a establir una identitat entre el [[psique|psíquic]] i el físic («fisicisme»; [[Recurs:Nagel: fisicalisme| | + | En general, la tendència a afirmar que tot s'explica mitjançant processos físics (no biològics o psicològics), o a establir una identitat entre el [[psique|psíquic]] i el físic («fisicisme»; [[Recurs:Nagel: fisicalisme|veg. text]]), o a suposar que la ciència física és el model de coneixement al qual ha d'ajustar-se qualsevol saber. |
− | En la història de la filosofia el fisicalisme és la teoria sostinguda per membres del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], sobretot [[Autor:Neurath, Otto|Neurath]] i [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]], segons la qual el llenguatge bàsic de la física era l'únic apropiat com a llenguatge d'una [[ciència unificada|ciència unificada]], raó per la qual tots els enunciats de les ciències, i especialment els de la [[psicologia|psicologia]], havien de redactar-se com a enunciats de la física. Dit [[llenguatge|llenguatge]] tindria les característiques de ser ''intersensual'', | + | En la història de la filosofia el fisicalisme és la teoria sostinguda per membres del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], sobretot [[Autor:Neurath, Otto|Neurath]] i [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]], segons la qual el llenguatge bàsic de la física era l'únic apropiat com a llenguatge d'una [[ciència unificada|ciència unificada]], raó per la qual tots els enunciats de les ciències, i especialment els de la [[psicologia|psicologia]], havien de redactar-se com a enunciats de la física. Dit [[llenguatge|llenguatge]] tindria les característiques de ser ''intersensual'', és a dir, que havia de ser el producte de l'[[observació|observació]] de diversos sentits; [[intersubjectivitat|''intersubjectiu'']], és a dir, que significaria el mateix per a qualsevol persona que adoptés els mateixos signes i regles; i ''universal'', a saber, que pel seu mitjà havia de ser possible expressar qualsevol enunciat (ja fora de les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] o de les humanes, i tant si es tractava d'[[enunciats protocol·laris|enunciats protocol·laris]] com d'[[hipòtesi|hipòtesis]] científiques més elevades). Els enunciats pertanyents al món psíquic i de les [[Erlebnis |vivències]] personals oferien especial dificultat a l'hora de ser traduïts a aquest llenguatge fisicalista ([[Recurs:Carnap: el llenguatge fisicalista de la psicologia|veg. text]]). |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
En general, la tendència a afirmar que tot s'explica mitjançant processos físics (no biològics o psicològics), o a establir una identitat entre el psíquic i el físic («fisicisme»; veg. text), o a suposar que la ciència física és el model de coneixement al qual ha d'ajustar-se qualsevol saber.
En la història de la filosofia el fisicalisme és la teoria sostinguda per membres del Cercle de Viena, sobretot Neurath i Carnap, segons la qual el llenguatge bàsic de la física era l'únic apropiat com a llenguatge d'una ciència unificada, raó per la qual tots els enunciats de les ciències, i especialment els de la psicologia, havien de redactar-se com a enunciats de la física. Dit llenguatge tindria les característiques de ser intersensual, és a dir, que havia de ser el producte de l'observació de diversos sentits; intersubjectiu, és a dir, que significaria el mateix per a qualsevol persona que adoptés els mateixos signes i regles; i universal, a saber, que pel seu mitjà havia de ser possible expressar qualsevol enunciat (ja fora de les ciències de la naturalesa o de les humanes, i tant si es tractava d'enunciats protocol·laris com d'hipòtesis científiques més elevades). Els enunciats pertanyents al món psíquic i de les vivències personals oferien especial dificultat a l'hora de ser traduïts a aquest llenguatge fisicalista (veg. text).