Diferència entre revisions de la pàgina «Sentiment estètic»
De Wikisofia
m (bot: - bellesa es ''sent ''més que + bellesa se ''sent'' més que) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
En sentit genèric, la [[sensació|sensació]] de grat que produeix la contemplació d'un objecte bell. En sentit estricte, i atenint-nos a l'origen històric de l'expressió, la manera com la filosofia alemanya del s. XVIII explica l'objecte propi de l'estètica: l'''emoció estètica'', o percepció del [[bell|bell]], o la manera com es contempla el bell. | En sentit genèric, la [[sensació|sensació]] de grat que produeix la contemplació d'un objecte bell. En sentit estricte, i atenint-nos a l'origen històric de l'expressió, la manera com la filosofia alemanya del s. XVIII explica l'objecte propi de l'estètica: l'''emoció estètica'', o percepció del [[bell|bell]], o la manera com es contempla el bell. | ||
| − | [[Autor:Baumgarten, Alexander Gottlieb|A.G. Baumgarten]], fundador de l'[[estètica|estètica]], inicia la sèrie d'autors que fan del sentiment subjectiu causat per la contemplació d'un objecte bell el fonament mateix de l'estètica, que no es recolza ara, com en el [[platonisme|platonisme]] i el [[racionalisme|racionalisme]] en general, en una [[participació|participació]] per l'objecte d'una Bellesa o una perfecció ideal i exterior a l'objecte; si per ventura, és el coneixement fosc d'una perfecció. L'estètica es torna autònoma, i el sentiment estètic, que és certament [[percepció|percepció]] sensible, no es confon amb el [[coneixement|coneixement]] i va sempre unit a una satisfacció o plaer. La bellesa se ''sent'' més que s'entén. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], afegeix al sentiment ''subjectiu'' la necessitat que aporta el «[[gust|gust]]», la capacitat de jutjar el bell, o el «judici del gust», l'[[enunciat|enunciat]] que pronunciem mentalment en considerar que | + | [[Autor:Baumgarten, Alexander Gottlieb|A.G. Baumgarten]], fundador de l'[[estètica|estètica]], inicia la sèrie d'autors que fan del sentiment subjectiu causat per la contemplació d'un objecte bell el fonament mateix de l'estètica, que no es recolza ara, com en el [[platonisme|platonisme]] i el [[racionalisme|racionalisme]] en general, en una [[participació|participació]] per l'objecte d'una Bellesa o una perfecció ideal i exterior a l'objecte; si per ventura, és el coneixement fosc d'una perfecció. L'estètica es torna autònoma, i el sentiment estètic, que és certament [[percepció|percepció]] sensible, no es confon amb el [[coneixement|coneixement]] i va sempre unit a una satisfacció o plaer. La bellesa se ''sent'' més que s'entén. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], afegeix al sentiment ''subjectiu'' la necessitat que aporta el «[[gust|gust]]», la capacitat de jutjar el bell, o el «judici del gust», l'[[enunciat|enunciat]] que pronunciem mentalment en considerar que quelcom és bell. Per Kant, l'estètica no és una ciència, perquè només hi ha ciència del que és coneixement, i el gust estètic és un «estat d'esperit» que es correspon amb el «lliure joc» d'[[imaginació|imaginació]] i [[enteniment|enteniment]], no sent la bellesa, si es prescindeix del sentiment, res en si. |
| − | + | Vegeu [[experiència estètica|experiència estètica]]. | |
| + | |||
| + | _________________________________ | ||
| + | |||
| + | '''Textos vinculats:''' | ||
| + | |||
| + | [[Recurs:L'experiència_estètica_com_a_objecte|L'experiència estètica com a objecte]] | ||
[[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre estètica|Bibliografia]] | [[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre estètica|Bibliografia]] | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Estètica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Estètica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:29, 8 jul 2018
En sentit genèric, la sensació de grat que produeix la contemplació d'un objecte bell. En sentit estricte, i atenint-nos a l'origen històric de l'expressió, la manera com la filosofia alemanya del s. XVIII explica l'objecte propi de l'estètica: l'emoció estètica, o percepció del bell, o la manera com es contempla el bell.
A.G. Baumgarten, fundador de l'estètica, inicia la sèrie d'autors que fan del sentiment subjectiu causat per la contemplació d'un objecte bell el fonament mateix de l'estètica, que no es recolza ara, com en el platonisme i el racionalisme en general, en una participació per l'objecte d'una Bellesa o una perfecció ideal i exterior a l'objecte; si per ventura, és el coneixement fosc d'una perfecció. L'estètica es torna autònoma, i el sentiment estètic, que és certament percepció sensible, no es confon amb el coneixement i va sempre unit a una satisfacció o plaer. La bellesa se sent més que s'entén. Kant, afegeix al sentiment subjectiu la necessitat que aporta el «gust», la capacitat de jutjar el bell, o el «judici del gust», l'enunciat que pronunciem mentalment en considerar que quelcom és bell. Per Kant, l'estètica no és una ciència, perquè només hi ha ciència del que és coneixement, i el gust estètic és un «estat d'esperit» que es correspon amb el «lliure joc» d'imaginació i enteniment, no sent la bellesa, si es prescindeix del sentiment, res en si.
Vegeu experiència estètica.
_________________________________
Textos vinculats:
