Diferència entre revisions de la pàgina «Sensualisme / Sensisme»
De Wikisofia
m (bot: - amb que es + amb què es) |
m (bot: - sique|psíquic]]. Veure: + sique|psíquic]]. Vegeu:) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:condill4.gif|thumb|Condillac]] | [[File:condill4.gif|thumb|Condillac]] | ||
− | Termes amb què es designen aquelles teories [[epistemologia|epistemològiques]] segons les quals qualsevol operació [[mental|mental]] pot explicar-se, sense haver de recórrer per res a cap tipus | + | Termes amb què es designen aquelles teories [[epistemologia|epistemològiques]] segons les quals qualsevol operació [[mental|mental]] pot explicar-se, sense haver de recórrer per res a cap tipus d'[[idees innates|idees innates]], com una simple transformació dels coneixements [[sensible|sensibles]]. En sentit ampli, l'[[empirisme|empirisme]] en general és sensista, o sensualista, però es denomina més pròpiament així a la manera com van entendre alguns il·lustrats francesos l'empirisme anglès. El ''Tractat de les sensacions'' (1754), de [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], és un exemple clar de sensualisme estricte; en aquesta obra, recorre a la imatge d'una estàtua de marbre que, a partir de les primeres sensacions d'un primer sentit, l'olfacte, va adquirint, per simple modificació de les sensacions, tot l'aparell [[psique|psíquic]]. |
− | + | Vegeu: [[Condillac, l'estàtua de|estàtua de Condillac]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
Termes amb què es designen aquelles teories epistemològiques segons les quals qualsevol operació mental pot explicar-se, sense haver de recórrer per res a cap tipus d'idees innates, com una simple transformació dels coneixements sensibles. En sentit ampli, l'empirisme en general és sensista, o sensualista, però es denomina més pròpiament així a la manera com van entendre alguns il·lustrats francesos l'empirisme anglès. El Tractat de les sensacions (1754), de Condillac, és un exemple clar de sensualisme estricte; en aquesta obra, recorre a la imatge d'una estàtua de marbre que, a partir de les primeres sensacions d'un primer sentit, l'olfacte, va adquirint, per simple modificació de les sensacions, tot l'aparell psíquic.
Vegeu: estàtua de Condillac.