Diferència entre revisions de la pàgina «Alteritat»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Levinas]]" a "Lévinas]]") |
(en la mesura que) |
||
| (10 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del llatí ''alter'', un altre) Característica contrària a [[identitat|identitat]]. Com a característica general de les coses | + | (del llatí ''alter'', un altre) Característica contrària a [[identitat|identitat]]. Com a característica general de les coses –que són múltiples i diverses entre si–, [[Autor:Plató|Plató]], que l'anomena «l'altre», li dóna el rang de ser una de les propietats generals (o classes generals) de les idees, o formes, juntament amb el moviment, la quietud, l'existència (o el ser) i la igualtat, i és el que fa que cada cosa sigui «una altra respecte de les altres» ([[Recurs:cita Plató 15|veg. citació]]), així com l'«existència» pròpia del no ser ([[Recurs:cita Plató 4|veg. citació]]), que no pot existir en un sentit absolut, sinó només relacional: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és. |
| − | Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'alteritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és. | + | Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'alteritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és. |
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | [[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | ||
| − | La filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] dóna a l'alteritat, amb el nom de «l'altre», un lloc destacat, i fins a necessari, en la constitució del sentit (i de la realitat) de les coses. Tot és el que és, però la comprensió | + | La filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] dóna a l'alteritat, amb el nom de «l'altre», un lloc destacat, i fins a necessari, en la constitució del sentit (i de la realitat) de les coses. Tot és el que és, però la comprensió d'allò que alguna cosa é<!--sic-->s depèn de comprendre allò que no és, perquè res «és» simplement; tot es relaciona –dialècticament– amb tot. El finit no és només un límit quantitatiu; és la negació de totes les altres coses que pot ser: no ser (qualitativament) aquestes altres coses és el seu sentit ([[Recurs:Hegel: en tot hi ha «l'altre»|veg. text]]). Entre les coses que per a ser plenament necessiten l'«altre» hi ha en particular el [[jo|«jo»]]. |
La filosofia contemporània, en autors sobretot com [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], [[Autor:Merleau-Ponty,_Maurice|Merleau-Ponty]] i [[Autor:Levinas, Emmanuel|Lévinas]], ha desenvolupat el concepte d'alteritat com la presència necessària de l'[[altre, l'|altre]], no només per a l'existència i constitució del propi jo, sinó sobretot per a la constitució de la [[intersubjectivitat|intersubjectivitat]]. | La filosofia contemporània, en autors sobretot com [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], [[Autor:Merleau-Ponty,_Maurice|Merleau-Ponty]] i [[Autor:Levinas, Emmanuel|Lévinas]], ha desenvolupat el concepte d'alteritat com la presència necessària de l'[[altre, l'|altre]], no només per a l'existència i constitució del propi jo, sinó sobretot per a la constitució de la [[intersubjectivitat|intersubjectivitat]]. | ||
Revisió de 20:44, 17 maig 2018
(del llatí alter, un altre) Característica contrària a identitat. Com a característica general de les coses –que són múltiples i diverses entre si–, Plató, que l'anomena «l'altre», li dóna el rang de ser una de les propietats generals (o classes generals) de les idees, o formes, juntament amb el moviment, la quietud, l'existència (o el ser) i la igualtat, i és el que fa que cada cosa sigui «una altra respecte de les altres» (veg. citació), així com l'«existència» pròpia del no ser (veg. citació), que no pot existir en un sentit absolut, sinó només relacional: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és.
Per a Aristòtil l'alteritat és la diferència. La lògica del gènere i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és.
La filosofia de Hegel dóna a l'alteritat, amb el nom de «l'altre», un lloc destacat, i fins a necessari, en la constitució del sentit (i de la realitat) de les coses. Tot és el que és, però la comprensió d'allò que alguna cosa és depèn de comprendre allò que no és, perquè res «és» simplement; tot es relaciona –dialècticament– amb tot. El finit no és només un límit quantitatiu; és la negació de totes les altres coses que pot ser: no ser (qualitativament) aquestes altres coses és el seu sentit (veg. text). Entre les coses que per a ser plenament necessiten l'«altre» hi ha en particular el «jo».
La filosofia contemporània, en autors sobretot com Husserl, Sartre, Merleau-Ponty i Lévinas, ha desenvolupat el concepte d'alteritat com la presència necessària de l'altre, no només per a l'existència i constitució del propi jo, sinó sobretot per a la constitució de la intersubjectivitat.