Tradició

(del llatí traditio, de tradere, fer passar a un altre, transmetre)

Com expressa l'etimologia de la paraula, transmissió d'idees, costums, creences, pràctiques i rituals religiosos, morals o simplement de conducta social, que es realitza de generació en generació. També, les mateixes coses transmeses. La paraula es reserva per a aquells casos en què el que es transmet té certa importància i es considera fonamental per al present i el futur de la societat i que, en el fons, es reverencia; el seu equivalent en sociologia són els mores, encara que també es parla de tradicions, mentre que per a les pautes de conducta menys importants s'utilitza el terme «costums» o folkways. La transmissió pot ser per via oral o per la convivència de diverses generacions; si és escrita, la tradició es considera un document històric.

En la filosofia contemporània la noció de tradició ha estat reivindicada per H.G. Gadamer. Per a aquest autor, la interpretació o hermenèutica, capaç d'oferir la fonamentació de les diverses formes d'experiència humanes (no només l'experiència científica, sinó també l'experiència religiosa, ètica, històrica o estètica) sorgeix de l'estudi de les estructures prèvies de tota comprensió (veg. text), i és realitzada per un subjecte històric que parteix d'unes condicions donades espaciotemporals i també d'unes estructures prèvies de precomprensió (Vorverständnis). Però en aquest procés, els pressupòsits o prejudicis (Vorurteile) –en el sentit etimològic de judicis previs– fan possible tot judici i constitueixen una memòria cultural que abasta teories, mites, tradicions, etc. El subjecte de la comprensió no parteix de zero ni s'enfronta al procés de comprensió a partir d'una tabula rasa, sinó que té darrere seu tota la història. Aquest fet ha de ser assumit i aquesta tradició ha de jugar un paper actiu ajudant a adoptar una actitud d'obertura total cap al que s'interpreta, ja que solament a partir de la tradició poden obrir-se camins nous. D'aquesta manera Gadamer denúncia el prejudici de tot antiprejuicio (veg. text). Els prejudicis o pressupostos són constitutius de la realitat històrica de l'ésser humà alhora que condicions a priori de la comprensió, raó per la qual la pretensió historicista i cientifista d'eliminar tot prejudici és, al seu torn, un prejudici, però en el sentit pejoratiu d'un mal prejudici. D'aquesta manera Gadamer conclou que la història no ens pertany, sinó que som nosaltres els qui pertanyem a la història (veg. text). La precomprensió, o els prejudicis, s'incardinen en aquesta estructura de la finitud històrica de l'ésser humà. En aquest sentit, Gadamer no només rehabilita la noció de tradició, sinó també les nocions d'autoritat i prejudici (veg. text), ja que l'estructura de la precomprensió o dels prejudicis remet a la tradició, que és la que els confereix sentit.