Diferència entre revisions de la pàgina «Valla, Lorenzo»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Constantino" a "Constantí") |
|||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Autor | {{Autor | ||
|Nom=Lorenzo | |Nom=Lorenzo | ||
| − | |Cognom= | + | |Cognom=Valla |
}} | }} | ||
| − | Filòsof italià, nascut a Roma, al que es considera com un dels [[humanisme|humanistes]] més representatius de la seva època. Va ensenyar retòrica en Piacenza i | + | Filòsof italià, nascut a Roma, al que es considera com un dels [[humanisme|humanistes]] més representatius de la seva època. Va ensenyar retòrica en Piacenza i Pavia i després va viure, de 1437 a 1448, a Nàpols, on va ser secretari personal d'Alfonso d'Aragó. Va conrear amb entusiasme la investigació, la crítica filològica i la investigació històric-lingüística, que considerava la «reina de les savieses», i això li va portar tant a manifestar-se crític davant la tradició [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] i [[aristotelisme|aristotèlica]], com a descobrir la falsedat del document anomenat ''Donació de Constantí ''(amb el qual l'Església justificava el seu poder temporal) i a establir una teoria naturalista de l'[[home|home]]. Aquesta visió [[naturalisme|naturalista]], fonamentada en l'[[epicureisme|epicureisme]], que declara bo tot el natural i per sobre de tot el «plaure» (''voluptas''), li va causar dificultats de conciliació amb certs aspectes de la doctrina cristiana, com el pecat original, el [[lliure albir, lliure arbitri|lliure albir]] o la [[presciència|presciència]] divina. Es va oposar a una concepció [[estoïcisme|estoica]] de la vida. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Lorenzo Valla.jpg | |Imatge=Lorenzo Valla.jpg | ||
Revisió de 16:45, 18 set 2018
Avís: El títol a mostrar «Lorenzo Valla» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Valla, Lorenzo».
Filòsof italià, nascut a Roma, al que es considera com un dels humanistes més representatius de la seva època. Va ensenyar retòrica en Piacenza i Pavia i després va viure, de 1437 a 1448, a Nàpols, on va ser secretari personal d'Alfonso d'Aragó. Va conrear amb entusiasme la investigació, la crítica filològica i la investigació històric-lingüística, que considerava la «reina de les savieses», i això li va portar tant a manifestar-se crític davant la tradició escolàstica i aristotèlica, com a descobrir la falsedat del document anomenat Donació de Constantí (amb el qual l'Església justificava el seu poder temporal) i a establir una teoria naturalista de l'home. Aquesta visió naturalista, fonamentada en l'epicureisme, que declara bo tot el natural i per sobre de tot el «plaure» (voluptas), li va causar dificultats de conciliació amb certs aspectes de la doctrina cristiana, com el pecat original, el lliure albir o la presciència divina. Es va oposar a una concepció estoica de la vida.