Diferència entre revisions de la pàgina «Pseudociència»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "conceptos" a "conceptes") |
m (bot: - (veure [[Recurs:Carnap: + (veg. [[Recurs:Carnap:) |
||
| (3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ψευδής]], fals, i del llatí ''scientia'', ciència)</small> | <small>(del grec [[Grec::ψευδής]], fals, i del llatí ''scientia'', ciència)</small> | ||
| − | Conjunt de [[teoria|teories]] que pretenen explicar [[fenomen|fenòmens]] de la naturalesa, sense complir un mínim de condicions o requisits pels quals hagin de considerar-se explicacions científiques; si no pertanyen a la ciència, i pretenen aparentar-ho, pertanyen a la | + | Conjunt de [[teoria|teories]] que pretenen explicar [[fenomen|fenòmens]] de la naturalesa, sense complir un mínim de condicions o requisits pels quals hagin de considerar-se explicacions científiques; si no pertanyen a la ciència, i pretenen aparentar-ho, pertanyen a la pseudociència (veg. [[Recurs:Carnap: pseudoconceptes i pseudoproposicions|text 1 ]]i [[Recurs:Bunge: pseudociència|text 2]] ). |
| + | |||
| + | No compleixen amb aquells requisits fonamentals, i pertanyen per tant a la pseudociència, les teories i explicacions esgrimides, per exemple, per l'[[astrologia|astrologia]], la futurologia, l'adivinació, etc., que la [[comunitat científica|comunitat científica]] no accepta com a científiques. | ||
La [[ciència|ciència]] és un producte social i funciona com un sistema social; la qual cosa significa que existeixen mètodes pròpiament científics, investigació, ensenyament, congressos, universitats, llibres, revistes i literatura científica en general, amb els quals tota teoria que sigui científica ha de concordar, o ha de tenir en compte, i sempre i en tot caso l'acceptació per part de la comunitat internacional de científics és una condició necessària del caràcter científic d'una teoria o una investigació. | La [[ciència|ciència]] és un producte social i funciona com un sistema social; la qual cosa significa que existeixen mètodes pròpiament científics, investigació, ensenyament, congressos, universitats, llibres, revistes i literatura científica en general, amb els quals tota teoria que sigui científica ha de concordar, o ha de tenir en compte, i sempre i en tot caso l'acceptació per part de la comunitat internacional de científics és una condició necessària del caràcter científic d'una teoria o una investigació. | ||
Revisió de 07:50, 18 set 2017
(del grec ψευδής, fals, i del llatí scientia, ciència)
Conjunt de teories que pretenen explicar fenòmens de la naturalesa, sense complir un mínim de condicions o requisits pels quals hagin de considerar-se explicacions científiques; si no pertanyen a la ciència, i pretenen aparentar-ho, pertanyen a la pseudociència (veg. text 1 i text 2 ).
No compleixen amb aquells requisits fonamentals, i pertanyen per tant a la pseudociència, les teories i explicacions esgrimides, per exemple, per l'astrologia, la futurologia, l'adivinació, etc., que la comunitat científica no accepta com a científiques.
La ciència és un producte social i funciona com un sistema social; la qual cosa significa que existeixen mètodes pròpiament científics, investigació, ensenyament, congressos, universitats, llibres, revistes i literatura científica en general, amb els quals tota teoria que sigui científica ha de concordar, o ha de tenir en compte, i sempre i en tot caso l'acceptació per part de la comunitat internacional de científics és una condició necessària del caràcter científic d'una teoria o una investigació.
A l'hora de precisar els criteris pels quals la comunitat científica accepta una teoria com a científica, han de citar-se les dues grans propietats de la ciència: la predicció i l'explicació. Qualsevol teoria que pretengui ser científica ha de poder predir, en forma detallada i precisa, fenòmens naturals i ha de poder explicar-los de forma consistent, d'acord amb els tipus reconeguts d'explicació científica.
K.R. Popper considera pseudocientífica tota afirmació que no sigui refutable pels fets.