Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Fatum»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(en llatí, oracle, destinació; derivat del verb ''fari'', parlar a algú,dir; la paraula corresponent en grec és ''heimarmene'', part que t...».)
 
m (Text de reemplaçament - "[[lliberteu" a "[[llibertat")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(en llatí, oracle, destinació; derivat del verb ''fari'', parlar a algú,dir; la paraula corresponent en grec és ''heimarmene'', part que toca en sort,destinació, o fatalitat)</small>
 
<small>(en llatí, oracle, destinació; derivat del verb ''fari'', parlar a algú,dir; la paraula corresponent en grec és ''heimarmene'', part que toca en sort,destinació, o fatalitat)</small>
  
En l'àmbit filosòfic, el terme que apliquen els [[estoïcisme|estoics]] a l'encadenament dels successos des de l'eternitat, i la causa de la qual s'atribueix al [[logos|λόγος]] [[Grec::λόγος]] (''logos'') del món, o també al [[nomos|νόμος]] (''nomos'') del món, o a les [[logos spermatikos |raons seminals]] de totes les coses; en l'àmbit de les creences populars és la fatalitat i necessitat que es vincula, al món antic, a l'adivinació i a  l'[[astrologia|astrologia]], sobretot. [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí]] d'Hipona va ser dels primers, al món cristià, a percebre els problemes que un [[destino|destinació]] de la persona humana governat per la necessitat i la fatalitat plantejava a les creences cristianes, encara que d'altra banda va admetre la idea religiosa de la [[predestinació|predestinació]], origen de discussions teològiques, sobre la [[lliberteu|llibertat]] humana i la [[presciencia|presciencia]] divina, durant l'Edat Mitjana, la Reforma, la Contrareforma i èpoques posteriors.
+
En l'àmbit filosòfic, el terme que apliquen els [[estoïcisme|estoics]] a l'encadenament dels successos des de l'eternitat, i la causa de la qual s'atribueix al [[logos|λόγος]] [[Grec::λόγος]] (''logos'') del món, o també al [[nomos|νόμος]] (''nomos'') del món, o a les [[logos spermatikos |raons seminals]] de totes les coses; en l'àmbit de les creences populars és la fatalitat i necessitat que es vincula, al món antic, a l'adivinació i a  l'[[astrologia|astrologia]], sobretot. [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí]] d'Hipona va ser dels primers, al món cristià, a percebre els problemes que un [[destino|destinació]] de la persona humana governat per la necessitat i la fatalitat plantejava a les creences cristianes, encara que d'altra banda va admetre la idea religiosa de la [[predestinació|predestinació]], origen de discussions teològiques, sobre la [[llibertat|llibertat]] humana i la [[presciencia|presciencia]] divina, durant l'Edat Mitjana, la Reforma, la Contrareforma i èpoques posteriors.
  
 
[[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va distingir diverses classes de ''fata'': el ''fatum mahometanum'', entès com a destinació o necessitat inexorable; el'' fatum stoicum'', que suposa una teoria que intenta compondre la llibertat amb la [[necessitat|necessitat]], i el ''fatum cristianum'', que compon la llibertat humana amb la voluntat divina.
 
[[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va distingir diverses classes de ''fata'': el ''fatum mahometanum'', entès com a destinació o necessitat inexorable; el'' fatum stoicum'', que suposa una teoria que intenta compondre la llibertat amb la [[necessitat|necessitat]], i el ''fatum cristianum'', que compon la llibertat humana amb la voluntat divina.

Revisió del 12:10, 1 març 2015

(en llatí, oracle, destinació; derivat del verb fari, parlar a algú,dir; la paraula corresponent en grec és heimarmene, part que toca en sort,destinació, o fatalitat)

En l'àmbit filosòfic, el terme que apliquen els estoics a l'encadenament dels successos des de l'eternitat, i la causa de la qual s'atribueix al λόγος λόγος (logos) del món, o també al νόμος (nomos) del món, o a les raons seminals de totes les coses; en l'àmbit de les creences populars és la fatalitat i necessitat que es vincula, al món antic, a l'adivinació i a l'astrologia, sobretot. Agustí d'Hipona va ser dels primers, al món cristià, a percebre els problemes que un destinació de la persona humana governat per la necessitat i la fatalitat plantejava a les creences cristianes, encara que d'altra banda va admetre la idea religiosa de la predestinació, origen de discussions teològiques, sobre la llibertat humana i la presciencia divina, durant l'Edat Mitjana, la Reforma, la Contrareforma i èpoques posteriors.

Leibniz va distingir diverses classes de fata: el fatum mahometanum, entès com a destinació o necessitat inexorable; el fatum stoicum, que suposa una teoria que intenta compondre la llibertat amb la necessitat, i el fatum cristianum, que compon la llibertat humana amb la voluntat divina.