Autor:Carnèades de Cirene

(en grec Καρνεάδης)

Filòsof nascut a Cirene, al voltant de l'any 213 aC en el nord d'Àfrica (en l'actual Líbia). Va ser director i fundador de l'Acadèmia platònica nova, aproximadament a partir de l'any 162, donant-li una nova orientació, coneguda com a probabilisme, que matisava l'escepticisme d'Arcesilau de Pitane, l'escolarca més influent de l'Acadèmia mitjana. No obstant això, la distinció entre Acadèmies mitjana (fundada per Arcesilau) i nova (fundada per Carnèades) no és majoritàriament acceptada, de manera que només cal parlar de l'Acadèmia de Plató i d'una Acadèmia mitjana o nova, els representants de la qual van ser dits autors.

Va ser molt coneguda i lloada la seva gran eloqüència però, igual que Sòcrates i Arcesilau, no va deixar escrits i la seva doctrina solament es coneix a través dels seus deixebles. La seva orientació filosòfica es va forjar en pugna contra els epicuris i, especialment, contra l'estoïcisme de Crisip, fins al punt que, com a compte Diògenes Laerci, Carnèades va dir que «Si no hi hagués hagut Crisip, no hi hauria Carneades» (veg. text).

Afirmava que el saber segur és impossible i que cap afirmació és indubtable. Com a exemple d'això se cita que, cap a l'any 155 o156, en ocasió d'acudir en ambaixada a Roma, va argumentar un dia amb gran eloqüència i convenciment a favor de la justícia i, l'endemà, amb no menys eloqüència i convenciment, en contra d'ella. D'aquesta manera, volia manifestar la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupostos dels quals no es pot estar segur i caricaturitzar la lògica estoica. També va atacar els arguments dels estoics en favor dels déus com a inconsistents, i les seves doctrines sobre el destí i la providència, ja que, segons Carnèades, eliminaven la llibertat humana que ell defensava.

També va atacar la doctrina estoica de les representacions catalèptiques, ja que, segons ell, l'home manca de criteri per a decidir quins fenòmens (o representacions de la fantasia) corresponen a la realitat; és a dir, no sabem quines són les fantasies catalèptiques (φαντασία χαταληπτιχή). Per això, és necessari suspendre el judici (epokhé, ὲποχή) però, com per a conduir la pròpia vida –l'art d'aconseguir el que es desitja– es requereix una norma raonable per no quedar paralitzats, cal actuar segons el coneixement versemblant o probable (to pithanón,πιθανόν). Aquest criteri per a conduir l'existència no és un criteri objectiu (consistent en alguna representació, que podria ser falsa), sinó que és un criteri merament subjectiu basat, doncs, no en la veritat, sinó en la credibilitat, persuasió o probabilitat. Per aquesta raó, la filosofia de Carnèades és coneguda com a probabilisme.