Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, teoria pragmàtica de la»
De Wikisofia
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Teoria sobre la [[veritat|veritat]] que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el [[pragmatisme|pragmatisme]], iniciat per [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un [[enunciat|enunciat]] es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de [[Autor:James,_William|William James]] (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat –James parla més aviat de «creences»– que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli. | + | Teoria sobre la [[veritat|veritat]] que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el [[pragmatisme|pragmatisme]], iniciat per [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un [[enunciat|enunciat]] es veu en la pràctica. [[File:Pierce3.jpg|thumb|<center>Charles Sanders Pierce</center>]] |
| + | D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de [[Autor:James,_William|William James]] (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat –James parla més aviat de «creences»– que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli. | ||
| − | Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una [[creença|creença]] és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista –amb el fenomenisme de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], diu, no el de [[Autor:Hume, David|Hume]]–; James, [[instrumentalisme|instrumentalista]] ( | + | Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una [[creença|creença]] és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista –amb el fenomenisme de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], diu, no el de [[Autor:Hume, David|Hume]]–; James, [[instrumentalisme|instrumentalista]] (veg. textos de W. James: [[Recurs:James, William: teoria pragmàtica de la veritat|text 1]] , [[Recurs:James, William: el significat de la veritat|text 2]] i [[Recurs:James, William: la veritat «es fa»|text 3]] ). |
| Línia 55: | Línia 56: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| + | |||
| + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|teoria minimista de la veritat]] | ||
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 19:47, 8 feb 2020
Teoria sobre la veritat que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el pragmatisme, iniciat per Charles Sanders Peirce (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un enunciat es veu en la pràctica.
D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de William James (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat –James parla més aviat de «creences»– que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.
Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una creença és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista –amb el fenomenisme de Kant, diu, no el de Hume–; James, instrumentalista (veg. textos de W. James: text 1 , text 2 i text 3 ).
Vegeu termes relacionats.