Diferència entre revisions de la pàgina «Praxi»
De Wikisofia
m (bot: - ''transformar-ho''» + ''transformar-lo''») |
|||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::πρᾱξις]], ''praxi'', substantiu del verb grec ''práttein'', que significa acció o realització d'alguna cosa)</small> | <small>(del grec [[Grec::πρᾱξις]], ''praxi'', substantiu del verb grec ''práttein'', que significa acció o realització d'alguna cosa)</small> | ||
− | Generalment es considera com a sinònim d'«activitat pràctica», en contraposició a la mera «activitat teòrica», i entre els grecs designava també l'acció moral. Per això [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] distingia entre [[Grec::ποίησις]] i [[Grec::πρᾱξις]], i considerava que mentre la poíesis pertany a l'àmbit de la [[tècnica|tècnica]], i té un [[fi]] exterior a si mateixa, la praxi pertany al domini de la Φρόνησις ([[Frònesi|''phrónesis'']], saviesa i prudència), i no té un fi exterior a si mateixa. | + | Generalment es considera com a sinònim d'«activitat pràctica», en contraposició a la mera «activitat teòrica», i entre els grecs designava també l'acció moral. Per això [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] distingia entre [[Grec::ποίησις]] i [[Grec::πρᾱξις]], i considerava que mentre la poíesis pertany a l'àmbit de la [[tècnica|tècnica]], i té un [[fi]] exterior a si mateixa, la praxi pertany al domini de la Φρόνησις ([[Frònesi|''phrónesis'']], saviesa i prudència), i no té un fi exterior a si mateixa. Partint d'aquesta distinció aristotèlica apareix durant el segle XX (a partir de [[Autor:Gadamer,_Hans_Georg|Gadamer]] i cercles [hermenèutica|[hermenèutics]]) un neo-aristotelisme que sorgeix com una reacció enfront de la comprensió "científica" del saber pràctic típica de la modernitat, que, paradoxalment, va implicar una regressió en la comprensió del saber pràctic (i de la relació entre la teoria i la praxi), de la qual van néixer els problemes fonamentals de la determinació moderna de les ciències de l'obrar. |
[[File:marx9.gif|thumb|K. Marx]] | [[File:marx9.gif|thumb|K. Marx]] | ||
− | No obstant això, l'oposició entre l'«activitat pràctica» i l'«activitat teòrica», tal com generalment havia estat entesa, és posada en dubte pel [[materialisme històric|materalisme històric]] elaborat per [[Autor:Marx, Karl|Marx]] i [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]]. Per a aquests autors, aquest terme adquireix un significat més específic i tècnic, i conceben la ''praxi'' com l'activitat humana material i social de transformació de la naturalesa, la societat i de l'home mateix i, per tant, és el fonament de tota teorització. De manera que, en lloc d'oposar la ''praxi'' a la teoria, considera que la ''praxi'' és la que engendra la gènesi de tot coneixement. D'aquesta manera s'ha d'entendre com una unitat dialèctica entre l'acció humana i el coneixement. La inversió i mistificació de les relacions entre la teoria i la ''praxi'' està relacionada amb la concepció [epis1in5.htm ideològica] del món (en el sentit de falsa consciència), i amb la inversió de les relacions entre la [[superestructura |superestructura]] i la infraestructura. Per això Marx també diu, en la seva onzena tesi sobre [[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]] (referint-se especialment a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i els hegelians), que fins ara «els filòsofs s'han limitat a ''interpretar ''el món de diverses maneres; del que es tracta és de ''transformar- | + | No obstant això, l'oposició entre l'«activitat pràctica» i l'«activitat teòrica», tal com generalment havia estat entesa, és posada en dubte pel [[materialisme històric|materalisme històric]] elaborat per [[Autor:Marx, Karl|Marx]] i [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]]. Per a aquests autors, aquest terme adquireix un significat més específic i tècnic, i conceben la ''praxi'' com l'activitat humana material i social de transformació de la naturalesa, la societat i de l'home mateix i, per tant, és el fonament de tota teorització. De manera que, en lloc d'oposar la ''praxi'' a la teoria, considera que la ''praxi'' és la que engendra la gènesi de tot coneixement. D'aquesta manera s'ha d'entendre com una unitat dialèctica entre l'acció humana i el coneixement. La inversió i mistificació de les relacions entre la teoria i la ''praxi'' està relacionada amb la concepció [epis1in5.htm ideològica] del món (en el sentit de falsa consciència), i amb la inversió de les relacions entre la [[superestructura |superestructura]] i la infraestructura. Per això Marx també diu, en la seva onzena tesi sobre [[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]] (referint-se especialment a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i els hegelians), que fins ara «els filòsofs s'han limitat a ''interpretar ''el món de diverses maneres; del que es tracta és de ''transformar-lo''» ([[Recurs:Marx: tesis sobre Feuerbach|vegeu el text]]). |
Revisió de 14:19, 3 nov 2018
(del grec πρᾱξις, praxi, substantiu del verb grec práttein, que significa acció o realització d'alguna cosa)
Generalment es considera com a sinònim d'«activitat pràctica», en contraposició a la mera «activitat teòrica», i entre els grecs designava també l'acció moral. Per això Aristòtil distingia entre ποίησις i πρᾱξις, i considerava que mentre la poíesis pertany a l'àmbit de la tècnica, i té un fi exterior a si mateixa, la praxi pertany al domini de la Φρόνησις (phrónesis, saviesa i prudència), i no té un fi exterior a si mateixa. Partint d'aquesta distinció aristotèlica apareix durant el segle XX (a partir de Gadamer i cercles [hermenèutica|[hermenèutics]]) un neo-aristotelisme que sorgeix com una reacció enfront de la comprensió "científica" del saber pràctic típica de la modernitat, que, paradoxalment, va implicar una regressió en la comprensió del saber pràctic (i de la relació entre la teoria i la praxi), de la qual van néixer els problemes fonamentals de la determinació moderna de les ciències de l'obrar.
No obstant això, l'oposició entre l'«activitat pràctica» i l'«activitat teòrica», tal com generalment havia estat entesa, és posada en dubte pel materalisme històric elaborat per Marx i Engels. Per a aquests autors, aquest terme adquireix un significat més específic i tècnic, i conceben la praxi com l'activitat humana material i social de transformació de la naturalesa, la societat i de l'home mateix i, per tant, és el fonament de tota teorització. De manera que, en lloc d'oposar la praxi a la teoria, considera que la praxi és la que engendra la gènesi de tot coneixement. D'aquesta manera s'ha d'entendre com una unitat dialèctica entre l'acció humana i el coneixement. La inversió i mistificació de les relacions entre la teoria i la praxi està relacionada amb la concepció [epis1in5.htm ideològica] del món (en el sentit de falsa consciència), i amb la inversió de les relacions entre la superestructura i la infraestructura. Per això Marx també diu, en la seva onzena tesi sobre Feuerbach (referint-se especialment a Hegel i els hegelians), que fins ara «els filòsofs s'han limitat a interpretar el món de diverses maneres; del que es tracta és de transformar-lo» (vegeu el text).
Vegeu filosofia de la praxi, praxiologia.