Diferència entre revisions de la pàgina «Sense data, teoria dels»
De Wikisofia
m (bot: - (veure referència) + (vegeu referència)) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El terme ''sense-data'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per a referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, | + | El terme ''[[sense data|sense-data]]'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per a referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena ''sensibilia, ''i va ser admès també per [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]; ([[Recurs:Russell: dades sensorials|veg. text]]). Són la representació interna o [[psique|psíquica]] de les coses. |
| − | L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciència|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] ( | + | L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciència|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] (vegeu referència ↓), [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] (vegeu referència ↓) i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]. |
<div id="citaMoore" class='mw-collapsible'> | <div id="citaMoore" class='mw-collapsible'> | ||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
| + | |||
| + | Vegeu [[qualia]]. | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Historia | |Etiqueta=Historia | ||
Revisió de 18:40, 19 oct 2018
El terme sense-data va ser creat per Moore per a referir-se a les dades dels sentits, o dades sensorials, en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena sensibilia, i va ser admès també per B. Russell i C.D. Broad; (veg. text). Són la representació interna o psíquica de les coses.
L'anomenada teoria dels sense-data intenta explicar la percepció establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les dades sensorials, que han de diferenciar-se tant de la sensació o consciència, com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a representació d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una reconstrucció de l'objecte a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria fenomenista. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són G.I. Moore (vegeu referència ↓), B. Russell (vegeu referència ↓) i C.D. Broad.
Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en Defensa del sentit comú i altres assajos (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.
La primera versió dels sense-data formulada per Russell en Els problemes de la filosofia (1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en Misticisme i lògica i altres assajos (1917) [Edhasa, Barcelona 1987] i en El coneixement humà: el seu abast i les seves limitacions (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977].
Vegeu qualia.