Diferència entre revisions de la pàgina «Metàfora»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
|||
(23 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::μεταφορά]], ''metaforá'', canvi)</small> | <small>(del grec [[Grec::μεταφορά]], ''metaforá'', canvi)</small> | ||
− | Substitució d'una expressió per una altra amb la qual té almenys un tret semàntic en comú. Aquesta transposició pot basar-se en les similituds d'aspecte extern, funció i ús. La relació entre el terme metafòric i l'objecte que ell [[designació|designa]] habitualment queda destruïda i la metàfora funciona per la supressió d'una part dels semes constitutius de la paraula emprada ([[Recurs:Le Guern, Michel: mecanisme de la metàfora| | + | Substitució d'una expressió per una altra amb la qual té almenys un tret semàntic en comú. Aquesta transposició pot basar-se en les similituds d'aspecte extern, funció i ús. La relació entre el terme metafòric i l'objecte que ell [[designació|designa]] habitualment queda destruïda i la metàfora funciona per la supressió d'una part dels semes constitutius de la paraula emprada ([[Recurs:Le Guern, Michel: mecanisme de la metàfora|veg. text]]). La metàfora és més freqüent entre substantius i relativament freqüent entre verbs i adjectius. |
Es distingeix entre metàfora impura, quan estan presents els dos termes de la igualtat. | Es distingeix entre metàfora impura, quan estan presents els dos termes de la igualtat. | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
− | <center>( | + | <center>(Veg. exemple ↓)</center> |
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
− | Nuestras ''vidas'' son los ''ríos'' | + | |
+ | |||
+ | |||
+ | {| class="wikitable" | ||
+ | |- | ||
+ | |||
+ | ||"Però les ''mans'', | ||
+ | |||
+ | ja ''cendra'' o ''llum'', | ||
+ | |||
+ | on retrobar-les? | ||
+ | |||
+ | |||
+ | (Salvador Espriu) | ||
+ | || Niuada de ''calàndries'', | ||
+ | |||
+ | ''poetes'' de ma terra... | ||
+ | |||
+ | |||
+ | (Jacint Verdaguer) | ||
+ | ||Nuestras ''vidas'' son los ''ríos'' | ||
que van a dar a la ''mar'' | que van a dar a la ''mar'' | ||
Línia 16: | Línia 36: | ||
que es el ''morir'' | que es el ''morir'' | ||
− | (Jorge Manrique) | + | (Jorge Manrique) |
+ | |} | ||
+ | |||
+ | |||
</div></div> | </div></div> | ||
Línia 23: | Línia 46: | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
− | <center>( | + | <center>(Veg. exemple ↓)</center> |
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
− | Coged de vuestra alegre primavera | + | |
+ | {| class="wikitable" | ||
+ | |- | ||
+ | | ... que ets el ''pacífic hostal dels morts.'' | ||
+ | |||
+ | |||
+ | (Jacint Verdaguer) | ||
+ | || Coged de vuestra alegre primavera | ||
el ''dulce fruto'' antes que el tiempo airado | el ''dulce fruto'' antes que el tiempo airado | ||
Línia 32: | Línia 62: | ||
(Garcilaso de la Vega) | (Garcilaso de la Vega) | ||
+ | |} | ||
</div></div> | </div></div> | ||
Línia 38: | Línia 69: | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
− | <center>( | + | <center>(Veg. exemple ↓)</center> |
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
Línia 48: | Línia 79: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
+ | |||
Des del punt de vista filosòfic, la metàfora és més que un recurs retòric. La concepció d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] és l'origen de la manera tradicional d'entendre-la com a «transposició» del [[significat|significat]] d'una cosa a una altra, que no ha d'entendre's com el seu simple canvi de nom (metonímia: «toga», per advocacia); no és un simple canvi de significant, sinó la integració, o ''transport, ''en el significat d'un terme, d'una part del significat d'un altre per mitjà d'una imatge. | Des del punt de vista filosòfic, la metàfora és més que un recurs retòric. La concepció d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] és l'origen de la manera tradicional d'entendre-la com a «transposició» del [[significat|significat]] d'una cosa a una altra, que no ha d'entendre's com el seu simple canvi de nom (metonímia: «toga», per advocacia); no és un simple canvi de significant, sinó la integració, o ''transport, ''en el significat d'un terme, d'una part del significat d'un altre per mitjà d'una imatge. | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
− | <center>( | + | <center>(veg. citació d'Aristòtil ↓)</center> |
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
Línia 64: | Línia 96: | ||
[[File:freud7.gif|thumb]] | [[File:freud7.gif|thumb]] | ||
− | A causa d'aquest caràcter de [[desplaçament|''desplaçament'']] de la metàfora, aquesta noció té un lloc important en la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], i el punt de partida d'aquesta importància està en la interpretació dels somnis efectuada per [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]]. El propòsit dels somnis, així com els mecanismes de ''condensació'' i de ''desplaçament'', han conduït a [[Autor:Lacan, Jacques|J. Lacan]] a afirmar que la condensació és una ''metàfora'' on es diu com a subjecte el sentit reprimit del seu desig, i el ''desplaçament'' és una [[metonímia|metonímia]] en la qual s'assenyala allò que constitueix el desig, que sempre és desig d'alguna cosa que falta. Així, la metàfora és el sorgiment d'una cadena significant, d'un [[significant|significant]] que arriba des d'una altra cadena. Aquest significant és capaç de franquejar la barrera (o resistència) per pertorbar amb la seva irrupció el significat de la primera cadena, produint un efecte de no-sentit en posar de manifest que el sentit sorgeix des d'abans del subjecte. També els ''símptomes'' són, segons Lacan, exemple de metàfores i, especialment, ho és la figura paterna. | + | A causa d'aquest caràcter de [[desplaçament|''desplaçament'']] de la metàfora, aquesta noció té un lloc important en la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], i el punt de partida d'aquesta importància està en la interpretació dels somnis efectuada per [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]]. El propòsit dels somnis, així com els mecanismes de ''condensació'' i de ''desplaçament'', han conduït a [[Autor:Lacan, Jacques|J. Lacan]] a afirmar que la condensació és una ''metàfora'' on es diu com a subjecte el sentit reprimit del seu desig, i el ''desplaçament'' és una [[metonímia|metonímia]] en la qual s'assenyala allò que constitueix el desig, que sempre és desig d'alguna cosa que falta. Així, la metàfora és el sorgiment d'una cadena significant, d'un [[significant|significant]] que arriba des d'una altra cadena. Aquest significant és capaç de franquejar la barrera (o resistència) per a pertorbar amb la seva irrupció el significat de la primera cadena, produint un efecte de no-sentit en posar de manifest que el sentit sorgeix des d'abans del subjecte. També els ''símptomes'' són, segons Lacan, exemple de metàfores i, especialment, ho és la figura paterna. |
− | Des d'una altra perspectiva [[Autor:Cassirer, Ernst|Cassirer]] parla d'una metàfora mítica dels pobles primitius, que consisteix en la identificació de l'expressió metafòrica amb el seu objecte. Per | + | Des d'una altra perspectiva [[Autor:Cassirer, Ernst|Cassirer]] parla d'una metàfora mítica dels pobles primitius, que consisteix en la identificació de l'expressió metafòrica amb el seu objecte. Per part seva, [[Autor:Gadamer, Hans Georg|H.G. Gadamer]] creu que la metàfora és expressió d'una facultat fonamental del llenguatge, la capacitat metafòrica, que és una forma pròpia, lògica i lingüística, de construcció de [[concepte|conceptes]]. |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
− | <center>( | + | <center>(veg. citació de Gadamer ↓)</center> |
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
Línia 80: | Línia 112: | ||
Altres autors neguen el valor de veritable [[enunciat|enunciat]] a l'expressió metafòrica ([[Autor:Davidson, Donald|D. Davidson]]), o la consideren un enunciat [[intencional|intencional]] amb la intenció de produir un determinat efecte en l'oïdor (P. Grice). | Altres autors neguen el valor de veritable [[enunciat|enunciat]] a l'expressió metafòrica ([[Autor:Davidson, Donald|D. Davidson]]), o la consideren un enunciat [[intencional|intencional]] amb la intenció de produir un determinat efecte en l'oïdor (P. Grice). | ||
+ | |||
+ | En l'àmbit de la [[lingüística]], i especialment en la [[semàntica]] cognitiva desenvolupada a partir dels anys '80 del segle XX, es mostra com l'ús de la metàfora en el llenguatge comú és molt més gran del que sembla i es considera la metàfora com l'expressió d'una activitat cognitiva conceptualitzadora i categoritzadora, a través de la qual tenim una comprensió de la nostra experiència en termes de l'estructura d'un altre àmbit experiencial. | ||
+ | |||
+ | El filòsof [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]] elabora una interessant teoria sobre la metàfora com a element cognitiu fonamental del que ens servim per construir versions del món (en consonància amb la seva concepció de la pluralitat de mons<ref>''Ways of Worldmakin'', segona reimpressió (1981) Hackett Publishing Co. (primera edició, 1978). Versió castellana: ''Maneras de hacer Mundos''. Visor, Madrid, 1990 y A. Machado Libros, col·lecció La Balsa de la medusa, 2013.</ref>). Goodman concep la metàfora com una transferència que afecta la possessió dels predicats per alguna cosa singular, més que a l'aplicació d'aquests predicats a alguna cosa. La metàfora llavors és el resultat del funcionament invertit de la referència a la qual se li afegeix una operació de transferència. De tal manera, per exemple, a Aquil·les se li transfereix certes notes o propietats que posseeix el lleó convertint-se així en exemple o millor en figura de la valentia, la força, etc. La figura és un ús predicatiu en una denotació invertida.<ref>Treball que en l'actualitat està molt ben desenvolupats per continuadors d'aquesta línia, com Lakoff, Johnson, Fauconnier, i altres autors</ref> | ||
+ | |||
+ | L'anomenada ''metàfora conceptual'' equival al raonament [[analogia|analògic]] en el sentit que permet que l'activitat cognitiva arribi a un [[concepte]] mitjançant un altre concepte. En aquest sentit el [[raonament]] per analogia està en l'origen de les metàfores com expressions lingüístiques. <ref>"Així, les expressions metafòriques "l'argument és poc sòlid", i "la seva teoria es pot enfonsar", es construeixen des de la metàfora conceptual "les teories són edificis"; o les expressions "no m'entra al cap", "treu-te aquesta idea del cap", i "tens el cap buit", correspon a la metàfora conceptual "la ment és un recipient"; o de la metàfora conceptual "un discurs és un teixit" deriven les expressions "he perdut el fil", "no ha embastat bé les seves idees" i "fila molt prim". Aquests autors puntualitzen que la projecció d'un àmbit de l'experiència a un altre no és arbitrari, sinó que té lloc mitjançant correspondències entre tots dos, subratllant la incidència dels diversos contextos en què es troba l'home -culturals, socials, econòmics, etc. - en l'advertiment de les mateixes correspondències". Veg. Lakoff, G. — Johnson, M., ''Metaphors we live by'', The University of Chicago Press, Chicago-London, 2003, i Nubiola, J., ''El valor cognitivo de las metáforas'', en Pérez-Ilzarbe, P. — Lázaro, R. (edd.), ''Verdad, bien y belleza. Cuando los filósofos hablan de los valores'', Cuadernos de Anuario Filosófico n° 103, Pamplona 2000, 73-84 </ref> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | Veg. [[analogia]]. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | ---- | ||
+ | |||
+ | <references/> | ||
+ | |||
+ | ---- | ||
+ | '''Bibliografia''' | ||
+ | |||
+ | * Black, M., ''Modelos y metáforas'', Tecnos, Madrid 1966. | ||
+ | * Díaz Dorronsoro, Rafael, ''La analogía'', en Fernández Labastida, Francisco – Mercado, Juan Andrés (editores), ''Philosophica: Enciclopedia filosófica on line'', URL: http://www.philosophica.info/archivo/2010/voces/analogia/Analogia.html | ||
+ | * Lakoff, G. — Johnson, M., ''Metaphors we live by'', The University of Chicago Press, Chicago-London, 2003 | ||
+ | * Le Guern, Michel, ''La metáfora i la metonímia'', Càtedra, Madrid 1976, p.19. | ||
+ | * Nubiola, J., ''El valor cognitivo de las metáforas'', en Pérez-Ilzarbe, P. — Lázaro, R. (edd.), ''Verdad, bien y belleza. Cuando los filósofos hablan de los valores'', Cuadernos de Anuario Filosófico n° 103, Pamplona 2000, 73-84 | ||
+ | * Rivadulla, A., ''Metáforas y modelos en ciencia y filosofía'', «Revista de Filosófica» 31 (2006) 189-202. | ||
+ | |||
+ | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 11:05, 18 oct 2018
(del grec μεταφορά, metaforá, canvi)
Substitució d'una expressió per una altra amb la qual té almenys un tret semàntic en comú. Aquesta transposició pot basar-se en les similituds d'aspecte extern, funció i ús. La relació entre el terme metafòric i l'objecte que ell designa habitualment queda destruïda i la metàfora funciona per la supressió d'una part dels semes constitutius de la paraula emprada (veg. text). La metàfora és més freqüent entre substantius i relativament freqüent entre verbs i adjectius.
Es distingeix entre metàfora impura, quan estan presents els dos termes de la igualtat.
"Però les mans,
ja cendra o llum, on retrobar-les?
|
Niuada de calàndries,
poetes de ma terra...
|
Nuestras vidas son los ríos
que van a dar a la mar que es el morir (Jorge Manrique) |
i metàfora pura, quan el terme real està absent i això exigeix un esforç addicional de comprensió.
... que ets el pacífic hostal dels morts.
|
Coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre (Garcilaso de la Vega) |
Es parla de metàfora irracionalista en el cas que la relació de semblança no sigui objectiva sinó subjectiva.
Su risa era un nardo
de sal y de inteligencia
(F.G. Lorca)
Des del punt de vista filosòfic, la metàfora és més que un recurs retòric. La concepció d'Aristòtil és l'origen de la manera tradicional d'entendre-la com a «transposició» del significat d'una cosa a una altra, que no ha d'entendre's com el seu simple canvi de nom (metonímia: «toga», per advocacia); no és un simple canvi de significant, sinó la integració, o transport, en el significat d'un terme, d'una part del significat d'un altre per mitjà d'una imatge.
Metàfora és la transposició del nom d'una cosa a una altra; transposició que fa del gènere a l'espècie, de l'espècie al gènere, de l'espècie a l'espècie o seguint una relació d'analogia.
Aristòtil Poètica, cap. 21, 1457b (Obres, Aguilar, Madrid 1973, p. 97).
Segons J.A. Richardson, mitjançant una sola paraula la metàfora manté actius dos pensaments diferents, la qual cosa permet a Paul Ricoeur afirmar, en el context de la seva teoria hermenèutica, que la metàfora és un enunciat que, en el marc d'un discurs, i mitjançant una predicació no pertinent, apel·la a una nova pertinència fundada sobre la semblança i engendra una redescripció heurística de la realitat. Per això, Ricoeur interpreta el significat metafòric com un augment cognitiu obtingut per la identitat de significats amb permanència de la diferència (identitat de la diferència). També R. Jakobson considera la metàfora com la similitud d'un referent que figura en la realitat descrita per un altre referent, mitjançant el nom del qual se la designa.
A causa d'aquest caràcter de desplaçament de la metàfora, aquesta noció té un lloc important en la psicoanàlisi, i el punt de partida d'aquesta importància està en la interpretació dels somnis efectuada per Freud. El propòsit dels somnis, així com els mecanismes de condensació i de desplaçament, han conduït a J. Lacan a afirmar que la condensació és una metàfora on es diu com a subjecte el sentit reprimit del seu desig, i el desplaçament és una metonímia en la qual s'assenyala allò que constitueix el desig, que sempre és desig d'alguna cosa que falta. Així, la metàfora és el sorgiment d'una cadena significant, d'un significant que arriba des d'una altra cadena. Aquest significant és capaç de franquejar la barrera (o resistència) per a pertorbar amb la seva irrupció el significat de la primera cadena, produint un efecte de no-sentit en posar de manifest que el sentit sorgeix des d'abans del subjecte. També els símptomes són, segons Lacan, exemple de metàfores i, especialment, ho és la figura paterna.
Des d'una altra perspectiva Cassirer parla d'una metàfora mítica dels pobles primitius, que consisteix en la identificació de l'expressió metafòrica amb el seu objecte. Per part seva, H.G. Gadamer creu que la metàfora és expressió d'una facultat fonamental del llenguatge, la capacitat metafòrica, que és una forma pròpia, lògica i lingüística, de construcció de conceptes.
Importa reconèixer que no és sinó el prejudici d'una teoria lògica aliena al llenguatge el que ha induït a considerar l'ús transpositiu o figurat d'una paraula com un ús inautèntic [...]. La transposició d'un àmbit a un altre no només posseeix una funció lògica sinó que es correspon amb el metaforisme fonamental del llenguatge mateix. La coneguda figura estilística de la metàfora no és més que l'aplicació retòrica d'aquest principi general de formació, que és al mateix temps lingüístic i lògic. Així podrà dir Aristòtil: «Fer bé les metàfores és percebre bé les relacions de semblança» (Poètica, cap. 22, 1459a).
H.G. Gadamer, Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 515-516.
Altres autors neguen el valor de veritable enunciat a l'expressió metafòrica (D. Davidson), o la consideren un enunciat intencional amb la intenció de produir un determinat efecte en l'oïdor (P. Grice).
En l'àmbit de la lingüística, i especialment en la semàntica cognitiva desenvolupada a partir dels anys '80 del segle XX, es mostra com l'ús de la metàfora en el llenguatge comú és molt més gran del que sembla i es considera la metàfora com l'expressió d'una activitat cognitiva conceptualitzadora i categoritzadora, a través de la qual tenim una comprensió de la nostra experiència en termes de l'estructura d'un altre àmbit experiencial.
El filòsof Nelson Goodman elabora una interessant teoria sobre la metàfora com a element cognitiu fonamental del que ens servim per construir versions del món (en consonància amb la seva concepció de la pluralitat de mons[1]). Goodman concep la metàfora com una transferència que afecta la possessió dels predicats per alguna cosa singular, més que a l'aplicació d'aquests predicats a alguna cosa. La metàfora llavors és el resultat del funcionament invertit de la referència a la qual se li afegeix una operació de transferència. De tal manera, per exemple, a Aquil·les se li transfereix certes notes o propietats que posseeix el lleó convertint-se així en exemple o millor en figura de la valentia, la força, etc. La figura és un ús predicatiu en una denotació invertida.[2]
L'anomenada metàfora conceptual equival al raonament analògic en el sentit que permet que l'activitat cognitiva arribi a un concepte mitjançant un altre concepte. En aquest sentit el raonament per analogia està en l'origen de les metàfores com expressions lingüístiques. [3]
Veg. analogia.
- ↑ Ways of Worldmakin, segona reimpressió (1981) Hackett Publishing Co. (primera edició, 1978). Versió castellana: Maneras de hacer Mundos. Visor, Madrid, 1990 y A. Machado Libros, col·lecció La Balsa de la medusa, 2013.
- ↑ Treball que en l'actualitat està molt ben desenvolupats per continuadors d'aquesta línia, com Lakoff, Johnson, Fauconnier, i altres autors
- ↑ "Així, les expressions metafòriques "l'argument és poc sòlid", i "la seva teoria es pot enfonsar", es construeixen des de la metàfora conceptual "les teories són edificis"; o les expressions "no m'entra al cap", "treu-te aquesta idea del cap", i "tens el cap buit", correspon a la metàfora conceptual "la ment és un recipient"; o de la metàfora conceptual "un discurs és un teixit" deriven les expressions "he perdut el fil", "no ha embastat bé les seves idees" i "fila molt prim". Aquests autors puntualitzen que la projecció d'un àmbit de l'experiència a un altre no és arbitrari, sinó que té lloc mitjançant correspondències entre tots dos, subratllant la incidència dels diversos contextos en què es troba l'home -culturals, socials, econòmics, etc. - en l'advertiment de les mateixes correspondències". Veg. Lakoff, G. — Johnson, M., Metaphors we live by, The University of Chicago Press, Chicago-London, 2003, i Nubiola, J., El valor cognitivo de las metáforas, en Pérez-Ilzarbe, P. — Lázaro, R. (edd.), Verdad, bien y belleza. Cuando los filósofos hablan de los valores, Cuadernos de Anuario Filosófico n° 103, Pamplona 2000, 73-84
Bibliografia
- Black, M., Modelos y metáforas, Tecnos, Madrid 1966.
- Díaz Dorronsoro, Rafael, La analogía, en Fernández Labastida, Francisco – Mercado, Juan Andrés (editores), Philosophica: Enciclopedia filosófica on line, URL: http://www.philosophica.info/archivo/2010/voces/analogia/Analogia.html
- Lakoff, G. — Johnson, M., Metaphors we live by, The University of Chicago Press, Chicago-London, 2003
- Le Guern, Michel, La metáfora i la metonímia, Càtedra, Madrid 1976, p.19.
- Nubiola, J., El valor cognitivo de las metáforas, en Pérez-Ilzarbe, P. — Lázaro, R. (edd.), Verdad, bien y belleza. Cuando los filósofos hablan de los valores, Cuadernos de Anuario Filosófico n° 103, Pamplona 2000, 73-84
- Rivadulla, A., Metáforas y modelos en ciencia y filosofía, «Revista de Filosófica» 31 (2006) 189-202.