Le Guern, Michel: mecanisme de la metàfora

La interpretació de la metàfora és possible gràcies únicament a l'exclusió del sentit propi, la incompatibilitat del qual amb el context orienta al lector o a l'oïdor cap al procés particular de l'abstracció metafòrica: la incompatibilitat semàntica juga el paper d'un senyal que convida al destinatari a seleccionar entre els elements de significació constitutius del lexema a aquells que no són incompatibles amb el context. Aquesta intervenció de la incompatibilitat semàntica és el que permet explicar l'efecte còmic o ridícul produït per algunes metàfores. Així, Voltaire, en l'últim capítol de Micromégas, fa dir al deixeble de Leibniz: «La meva ànima és el mirall de l'univers i el meu cos és el marc del mirall.» La primera metàfora, presa aïlladament, no té res de ridícula: «la meva ànima és el mirall de l'univers» es comprèn fàcilment gràcies a la possibilitat que tenim d'eliminar l'element de significació «objecto material» contingut en el lexema mirall. La segona metàfora produeix un efecte còmic perquè pot comprendre's únicament si a la paraula «mirall» se li retorna el sema eliminat en la primera a causa de la seva incompatibilitat amb el text. Tota la comicitat de la frase prové que l'encadenament aparentment lògic de les dues metàfores no és conciliable amb la lògica del procés metafòric. És produït pel funcionament del mateix llenguatge, ja que la naturalesa de les realitats designades no té res que pugui suscitar el riure o el somriure. Així doncs, el mecanisme de la metàfora [...] opera sobre la substància mateixa del llenguatge en comptes d'incidir únicament sobre la relació entre el llenguatge i la realitat expressada.

La metàfora i la metonímia, Càtedra, Madrid 1976, p.19.