Diferència entre revisions de la pàgina «Absurd»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
La lògica expressa l'absurd com la negació del [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]]: | La lògica expressa l'absurd com la negació del [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]]: | ||
| − | Modernament, sobretot a partir de [[Autor:Schopenhauer, Arthur|Schopenhauer]], es considera com a absurd allò que manca de sentit davant una reflexió atenta, o allò la causa de la qual o perquè ens resulta inabordable. La filosofia [[existencialisme|existencialista]] de [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] ([[Recurs:Sartre: la nàusea| | + | Modernament, sobretot a partir de [[Autor:Schopenhauer, Arthur|Schopenhauer]], es considera com a absurd allò que manca de sentit davant una reflexió atenta, o allò la causa de la qual o perquè ens resulta inabordable. La filosofia [[existencialisme|existencialista]] de [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] ([[Recurs:Sartre: la nàusea|veg. text]]) i [[Autor:Camus, Albert|Camus]] fa de l'absurd la dada fonamental per a la interpretació de la vida humana i del món. |
| + | |||
| + | |||
| + | Vegeu [[Reducció_a_l'absurd|reducció a l'absurd]] | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia general | |Etiqueta=Filosofia general | ||
| + | }} | ||
| + | {{Etiqueta | ||
| + | |Etiqueta=Lògica | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:02, 17 oct 2018
En sentit ampli, allò que no és compatible o coherent amb un conjunt de creences que es considera provat i veritable. Així, l'Església va condemnar com a absurd el sistema copernicà defensat per Galileu. En sentit estricte, l'irracional, l'il·lògic, el lògicament contradictori o inconsistent, o el que manca totalment de sentit: alguna cosa que la raó humana es marca com el límit que no està disposada a traspassar de cap manera, sota pena de caure en la irracionalitat.
La lògica expressa l'absurd com la negació del principi de no contradicció:
Modernament, sobretot a partir de Schopenhauer, es considera com a absurd allò que manca de sentit davant una reflexió atenta, o allò la causa de la qual o perquè ens resulta inabordable. La filosofia existencialista de Sartre (veg. text) i Camus fa de l'absurd la dada fonamental per a la interpretació de la vida humana i del món.
Vegeu reducció a l'absurd