Diferència entre revisions de la pàgina «Kuhn, Thomas Samuel»
De Wikisofia
m (bot: - relacions de [[incommensurabilita + relacions d'[[incommensurabilita) |
|||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof de la ciència i historiador americà, nascut a Ohio, en 1922; va estudiar física a Harvard i va ser professor de filosofia i història de la ciència en l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Va morir el juny de 1996 a la ciutat de Cambridge (Massachusetts). | Filòsof de la ciència i historiador americà, nascut a Ohio, en 1922; va estudiar física a Harvard i va ser professor de filosofia i història de la ciència en l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Va morir el juny de 1996 a la ciutat de Cambridge (Massachusetts). | ||
| − | És conegut sobretot per les seves obres ''La revolució copernicana'' (1957) i ''L'estructura de les revolucions científiques ''(1962). Aquest últim és un dels llibres més coneguts i discutits sobre [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i en ell desenvolupa la idea que la [[ciència|ciència]] progressa a través d'una successió de períodes, la seqüència dels quals és «paradigma-ciència normal-crisi-revolució-nova ciència normal-nou paradigma» [[#imatge|veure esquema més avall ↓]]. S'inicia amb un període de [[ciència normal|ciència normal]], durant el qual la investigació científica, que es caracteritza com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», sota un model, o [[paradigma|paradigma]], acumula incessantment nous coneixements: és l'època de creixement i desenvolupament del coneixement científic intensament acumulativa. La presència d'[[anomalia|anomalies]] o problemes que la teoria del paradigma no és capaç de solucionar, origina una crisi dins del paradigma i estimula la recerca de noves teories, que a mesura que van tenint èxit es manifesten incompatibles amb el paradigma antic: és la fase revolucionària i de [[ciència revolucionària|ciència revolucionària]]. Si el paradigma alternatiu és capaç de solucionar les anomalies que es presenten, va sent acceptat i s'entra en una nova fase de ciència normal sota un nou paradigma. L'adopció d'un nou paradigma suposa una [[revolució científica|revolució científica]] o una ruptura amb el paradigma antic i apareixen relacions d'[[incommensurabilitat|incommensurabilitat]] entre el paradigma antic i el nou. S'ha interromput el desenvolupament acumulatiu de la ciència i hi ha noves teories no compatibles amb les anteriors, que suposen un canvi de configuració total en l'univers intel·lectual. | + | És conegut sobretot per les seves obres ''La revolució copernicana'' (1957) i ''L'estructura de les revolucions científiques ''(1962). Aquest últim és un dels llibres més coneguts i discutits sobre [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i en ell desenvolupa la idea que la [[ciència|ciència]] progressa a través d'una successió de períodes, la seqüència dels quals és «paradigma-ciència normal-crisi-revolució-nova ciència normal-nou paradigma» [[#imatge|veure esquema més avall ↓]]. S'inicia amb un període de [[ciència normal|ciència normal]], durant el qual la investigació científica, que es caracteritza com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», sota un model, o [[paradigma|paradigma]], acumula incessantment nous coneixements: és l'època de creixement i desenvolupament del coneixement científic intensament acumulativa. La presència d'[[anomalia|anomalies]] o problemes que la teoria del paradigma no és capaç de solucionar, origina una [[crisi]] dins del paradigma i estimula la recerca de noves teories, que a mesura que van tenint èxit es manifesten incompatibles amb el paradigma antic: és la fase revolucionària i de [[ciència revolucionària|ciència revolucionària]]. Si el paradigma alternatiu és capaç de solucionar les anomalies que es presenten, va sent acceptat i s'entra en una nova fase de ciència normal sota un nou paradigma. L'adopció d'un nou paradigma suposa una [[revolució científica|revolució científica]] o una ruptura amb el paradigma antic i apareixen relacions d'[[incommensurabilitat|incommensurabilitat]] entre el paradigma antic i el nou. S'ha interromput el desenvolupament acumulatiu de la ciència i hi ha noves teories no compatibles amb les anteriors, que suposen un canvi de configuració total en l'univers intel·lectual. |
| − | Aquest enfocament «historicista» de la ciència, oposat a la concepció tradicional excessivament teòrica i racionalista del positivisme, ha estat criticat per alguns autors, i entre ells [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], per a considerar que afavoreix cert [[irracionalisme|irracionalisme]] en la ciència. En successives edicions del seu llibre, i en altres escrits, Kuhn ha mitigat algunes de les seves afirmacions: admet, per exemple, la substitució d'un paradigma per un altre sense que sigui necessària cap crisi. | + | Aquest enfocament «historicista» de la ciència, oposat a la concepció tradicional excessivament teòrica i racionalista del positivisme, ha estat criticat per alguns autors, i entre ells [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], per a considerar que afavoreix cert [[irracionalisme|irracionalisme]] en la ciència. En successives edicions del seu llibre, i en altres escrits, Kuhn ha mitigat algunes de les seves afirmacions: admet, per exemple, la substitució d'un paradigma per un altre sense que sigui necessària cap [[crisi]]. |
| Línia 15: | Línia 15: | ||
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
| − | <center>[[File: | + | <center>[[File:canviparadigma.PNG]]</center> |
</div></div> | </div></div> | ||
| + | |||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Kuhn.jpg | |Imatge=Kuhn.jpg | ||
Revisió de 12:32, 28 set 2018
Avís: El títol a mostrar «Thomas Samuel Kuhn» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Kuhn, Thomas Samuel».
Filòsof de la ciència i historiador americà, nascut a Ohio, en 1922; va estudiar física a Harvard i va ser professor de filosofia i història de la ciència en l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Va morir el juny de 1996 a la ciutat de Cambridge (Massachusetts).
És conegut sobretot per les seves obres La revolució copernicana (1957) i L'estructura de les revolucions científiques (1962). Aquest últim és un dels llibres més coneguts i discutits sobre filosofia de la ciència i en ell desenvolupa la idea que la ciència progressa a través d'una successió de períodes, la seqüència dels quals és «paradigma-ciència normal-crisi-revolució-nova ciència normal-nou paradigma» veure esquema més avall ↓. S'inicia amb un període de ciència normal, durant el qual la investigació científica, que es caracteritza com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», sota un model, o paradigma, acumula incessantment nous coneixements: és l'època de creixement i desenvolupament del coneixement científic intensament acumulativa. La presència d'anomalies o problemes que la teoria del paradigma no és capaç de solucionar, origina una crisi dins del paradigma i estimula la recerca de noves teories, que a mesura que van tenint èxit es manifesten incompatibles amb el paradigma antic: és la fase revolucionària i de ciència revolucionària. Si el paradigma alternatiu és capaç de solucionar les anomalies que es presenten, va sent acceptat i s'entra en una nova fase de ciència normal sota un nou paradigma. L'adopció d'un nou paradigma suposa una revolució científica o una ruptura amb el paradigma antic i apareixen relacions d'incommensurabilitat entre el paradigma antic i el nou. S'ha interromput el desenvolupament acumulatiu de la ciència i hi ha noves teories no compatibles amb les anteriors, que suposen un canvi de configuració total en l'univers intel·lectual.
Aquest enfocament «historicista» de la ciència, oposat a la concepció tradicional excessivament teòrica i racionalista del positivisme, ha estat criticat per alguns autors, i entre ells Karl R. Popper, per a considerar que afavoreix cert irracionalisme en la ciència. En successives edicions del seu llibre, i en altres escrits, Kuhn ha mitigat algunes de les seves afirmacions: admet, per exemple, la substitució d'un paradigma per un altre sense que sigui necessària cap crisi.
