Autor:Dilthey, Wilhelm



Historiador i filòsof alemany, nascut a Biebrich am Rhein, i professor a Berlín, un dels principals patrocinadors, juntament amb Nietzsche i Bergson, entre d'altres, de la «filosofia de la vida» (veg. text). Influït pel romanticisme alemany, sobretot per autors com Schleiermacher i Schopenhauer, es debat entre l'empirisme positivista i l'especulació de l'idealisme de la seva època, iniciant una sortida, alguna cosa tenyida d'irracionalisme, cap al psicologisme i l'historicisme. El tema central de les seves obres és la vida humana i la comprensió de la vida i les seves manifestacions, que impregnen tota la realitat que embolica a l'home (veg. text). A Dilthey es deu la distinció –semblant a la qual fan W. Windelband i H. Rickert– entre «ciències de la naturalesa» i «ciències de l'esperit»: les primeres busquen el coneixement dels fenòmens naturals i les segones el dels fenòmens que poden anomenar-se humans; aquelles utilitzen, com a mètode de conèixer, l'explicació, mentre que aquestes últimes recorren a la comprensió, com a mètode propi. Per a les ciències de l'esperit, que també poden anomenar-se «humanitats», cerca Dilthey una fonamentació similar a la qual Kant va donar a les ciències físic-matemàtiques, i que ell creu veure en una «crítica de la raó històrica», que no és més que la consciència històrica. Inicialment Dilthey va buscar una fonamentació de tipus psicològic a les seves idees, l'anomenada psicologia de la comprensió, i més tard va elaborar una teoria de la comprensió, que és el principal mitjà amb què, al seu entendre, es capta la vida i qualsevol manifestació vital de l'esperit. Tot el que pertany com a objecte a les ciències de l'esperit –dret, història, sociologia, etc.– com a manifestació d'un esperit humà, no és més que una vivència que un altre esperit, com qui es posa en la pell d'un altre, pot reviure, així com un producte històric de l'activitat de l'home, perquè la vida es manifesta com història. La certesa d'aquestes ciències és, en opinió de Dilthey, superior a la de les ciències naturals, perquè només en aquelles es dóna total identitat entre el subjecte que coneix i l'objecte que és conegut. Les ciències de l'esperit donen a l'home l'oportunitat si es fes amb una visió del món global i sistemàtica: només en l'esperit de l'home, és a dir, des de la mateixa vida, pot captar-se el sentit del món, el que ell anomena concepció del món, o filosofia, perquè només l'esperit pot integrar en una sola unitat el dispers de l'univers (veg. text).

Les obres més destacables de Dilthey sobre aquestes qüestions són Introducció a les ciències de l'esperit (1883), La construcció del món històric en les ciències de l'esperit (1910), Teoria de les concepcions del món (1911). Les seves teories han influït en la filosofia de Heidegger i Ortega y Gasset, entre d'altres, i en sociologia en Max Weber (veg. text1 i text 2).

• Bibliografia:Obres de Wilhelm Dilthey