Diferència entre revisions de la pàgina «Sense data, teoria dels»
De Wikisofia
m (bot: - (veure referència), + (vegeu referència),) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El terme ''sense-data'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per a referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, | + | El terme ''[[sense data|sense-data]]'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per a referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena ''sensibilia, ''i va ser admès també per [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]; ([[Recurs:Russell: dades sensorials|veg. text]]). Són la representació interna o [[psique|psíquica]] de les coses. |
L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciència|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] ([[#citaMoore|vegeu referència]]), [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] ([[#citaRussell|vegeu referència]]) i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]. | L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciència|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] ([[#citaMoore|vegeu referència]]), [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] ([[#citaRussell|vegeu referència]]) i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]. | ||
Revisió del 15:51, 22 maig 2018
El terme sense-data va ser creat per Moore per a referir-se a les dades dels sentits, o dades sensorials, en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena sensibilia, i va ser admès també per B. Russell i C.D. Broad; (veg. text). Són la representació interna o psíquica de les coses.
L'anomenada teoria dels sense-data intenta explicar la percepció establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les dades sensorials, que han de diferenciar-se tant de la sensació o consciència, com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a representació d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una reconstrucció de l'objecte a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria fenomenista. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són G.I. Moore (vegeu referència), B. Russell (vegeu referència) i C.D. Broad.
Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en Defensa del sentit comú i altres assajos (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.
La primera versió dels sense-data formulada per Russell en Els problemes de la filosofia (1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en Misticisme i lògica i altres assajos (1917) [Edhasa, Barcelona 1987] i en El coneixement humà: el seu abast i les seves limitacions (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977].