Diferència entre revisions de la pàgina «Lekton»
De Wikisofia
m (bot: - contemporània. Veure [[significat|signif + contemporània. Vegeu [[significat|signif) |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
El ''lekton'' permet separar el [[logos|''logos'']] pròpiament dit del logos proferit en parlar, i permet també la distinció entre [[sentit i referència|sentit i referència]], que [[Autor:Frege, Gottlob|Gottlob Frege]] va establir de manera tècnica en la [[semàntica|semàntica]] contemporània. | El ''lekton'' permet separar el [[logos|''logos'']] pròpiament dit del logos proferit en parlar, i permet també la distinció entre [[sentit i referència|sentit i referència]], que [[Autor:Frege, Gottlob|Gottlob Frege]] va establir de manera tècnica en la [[semàntica|semàntica]] contemporània. | ||
| − | + | Vegeu [[significat|significat]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:47, 17 maig 2018
(del grec λεχτόν, allò que és dit, l'expressable. Generalment es tradueix com a significat)
En la teoria semàntica estoica és allò que el so revela i que és aprehendido com a subsistència en el pensament: una representació racional gràcies a la qual és possible exposar discursivament el que es representa. En la teoria semiòtica estoica es distingeixen tres elements connexos: el signe o significant (el so), el significat i l'existent (l'objecte extern). Tant el so del significant com l'existent són objectes físics, en canvi el significat és un dels quatre incorporales (asómata) contemplats pels estoics. A més del lekton o l'expressable, conceben el buit (kenon), el lloc (tópos) i el temps (khrónos). ja que defensen el pansomatisme, és a dir, la tesi segons la qual totes les propietats són disposicions de la matèria lligades a algun cos, han de concebre els incorporals com a atributs dels cossos.
El lekton permet separar el logos pròpiament dit del logos proferit en parlar, i permet també la distinció entre sentit i referència, que Gottlob Frege va establir de manera tècnica en la semàntica contemporània.
Vegeu significat.