Lekton

 (del grec λεχτόν, allò que és dit, l'expressable. Generalment es tradueix com a significat)

En la teoria semàntica estoica és allò que el so revela i que és aprehendido com a subsistència en el pensament: una representació racional gràcies a la qual és possible exposar discursivament el que es representa. En la teoria semiòtica estoica es distingeixen tres elements connexos: el signe o significant (el so), el significat i l'existent (l'objecte extern). Tant el so del significant com l'existent són objectes físics, en canvi el significat és un dels quatre incorporales (asómata) contemplats pels estoics. A més del lekton o l'expressable, conceben el buit (kenon), el lloc (tópos) i el temps (khrónos). ja que defensen el pansomatisme, és a dir, la tesi segons la qual totes les propietats són disposicions de la matèria lligades a algun cos, han de concebre els incorporals com a atributs dels cossos.

El lekton permet separar el logos pròpiament dit del logos proferit en parlar, i permet també la distinció entre sentit i referència, que Gottlob Frege va establir de manera tècnica en la semàntica contemporània.

Vegeu significat.