Diferència entre revisions de la pàgina «Dumézil, Georges»
De Wikisofia
m (bot: - estudis d'[[Autor:Eliade, + estudis de [[Autor:Eliade,) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Dumézil | |Cognom=Dumézil | ||
}} | }} | ||
| − | Lingüista i [[antropologia cultural|antropòleg]] francès. Va néixer a París el 4 de març de 1898. Va estudiar sànscrit i lingüística. Va ser lector a la universitat de Varsòvia en 1921, i professor en la d'Istanbul entre 1925 i 1931, època en la qual va aprofundir els seus estudis sobre les llengües del Caucas. El curs 1931-32 | + | Lingüista i [[antropologia cultural|antropòleg]] francès. Va néixer a París el 4 de març de 1898. Va estudiar sànscrit i lingüística. Va ser lector a la universitat de Varsòvia en 1921, i professor en la d'Istanbul entre 1925 i 1931, època en la qual va aprofundir els seus estudis sobre les llengües del Caucas. El curs 1931-32 el va passar com a professor a la universitat d'Upsala, on va estudiar l'escandinau antic. De tornada a París, en 1933, accedeix a un lloc de professor de l'assignatura de mitologia comparada, creada especialment per a ell. Posteriorment, obté la càtedra de civilització indoeuropea. |
Com a estudiós de la mitologia comparada, Dumézil va canviar la forma tradicional d'entendre els [[mite|mites]], als quals analitza estructuralment i els posa en relació amb la societat que els genera. A partir dels seus estudis es destaquen elements estructurals comuns en tots els mites d'origen indoeuropeu que, segons ell, s'articulen en tres elements complementaris: | Com a estudiós de la mitologia comparada, Dumézil va canviar la forma tradicional d'entendre els [[mite|mites]], als quals analitza estructuralment i els posa en relació amb la societat que els genera. A partir dels seus estudis es destaquen elements estructurals comuns en tots els mites d'origen indoeuropeu que, segons ell, s'articulen en tres elements complementaris: | ||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
* ''c)'' fecunditat, | * ''c)'' fecunditat, | ||
| − | que reprodueixen les tres funcions socials bàsiques de les societats indoeuropees: el sacerdot, el guerrer i l'artesà (les tres classes socials de les quals parla [[Autor:Plató|Plató]] en la ''República''). | + | que reprodueixen les tres funcions socials bàsiques de les societats indoeuropees: el '''sacerdot''', el '''guerrer''' i l''''artesà''' (les tres classes socials de les quals parla [[Autor:Plató|Plató]] en la ''República''). |
Aquesta representació trifuncional apareix també en el panteó dels déus de l'antiga Roma. A més dels seus estudis sobre els mites, Dumézil va estudiar també altres aspectes de la fenomenologia i la història de les [[religió, filosofia de la|religions]], i va avalar els estudis de [[Autor:Eliade, Mircea|Mircea Eliade]] en aquest camp. | Aquesta representació trifuncional apareix també en el panteó dels déus de l'antiga Roma. A més dels seus estudis sobre els mites, Dumézil va estudiar també altres aspectes de la fenomenologia i la història de les [[religió, filosofia de la|religions]], i va avalar els estudis de [[Autor:Eliade, Mircea|Mircea Eliade]] en aquest camp. | ||
Revisió de 17:51, 9 maig 2018
Avís: El títol a mostrar «Georges Dumézil» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Dumézil, Georges».
Lingüista i antropòleg francès. Va néixer a París el 4 de març de 1898. Va estudiar sànscrit i lingüística. Va ser lector a la universitat de Varsòvia en 1921, i professor en la d'Istanbul entre 1925 i 1931, època en la qual va aprofundir els seus estudis sobre les llengües del Caucas. El curs 1931-32 el va passar com a professor a la universitat d'Upsala, on va estudiar l'escandinau antic. De tornada a París, en 1933, accedeix a un lloc de professor de l'assignatura de mitologia comparada, creada especialment per a ell. Posteriorment, obté la càtedra de civilització indoeuropea.
Com a estudiós de la mitologia comparada, Dumézil va canviar la forma tradicional d'entendre els mites, als quals analitza estructuralment i els posa en relació amb la societat que els genera. A partir dels seus estudis es destaquen elements estructurals comuns en tots els mites d'origen indoeuropeu que, segons ell, s'articulen en tres elements complementaris:
- a) sobirania,
- b) força física i
- c) fecunditat,
que reprodueixen les tres funcions socials bàsiques de les societats indoeuropees: el sacerdot, el guerrer i l'artesà (les tres classes socials de les quals parla Plató en la República).
Aquesta representació trifuncional apareix també en el panteó dels déus de l'antiga Roma. A més dels seus estudis sobre els mites, Dumézil va estudiar també altres aspectes de la fenomenologia i la història de les religions, i va avalar els estudis de Mircea Eliade en aquest camp.