Cosmologia copernicana

El model d'univers de Copèrnic, tal com l'exposa en el Commentariolus (cap a 1512) i en De revolutionibus orbium coelestium (1543). Substitueix la posició central i estàtica de la Terra, pròpia del sistema ptolemàic, per la del Sol centre de l'univers i suposa que la Terra gira al seu voltant com un qualsevol dels planetes. Els moviments propis de la Terra –a saber: translació entorn del Sol, rotació sobre el seu propi eix i declinació de l'eix polar– expliquen totes les irregularitats observades des d'antic en el moviment dels planetes, així com el moviment del Sol en l'horitzó, com a moviments aparents.

A part de ser un model cinemàtic, que permet preveure i donar raó dels moviments celestes, que Copèrnic creu més exacte que l'anterior ptolemàic, el model copernicà és també, i sobretot, un intent d'explicació real de com funciona, o es mou, l'univers, i no una simple hipòtesi matemàtica (com sosté el pròleg al De revolutionibus, escrit per Osiander). Els planetes giren entorn del Sol portats per les òrbites circulars i uniformes de les esferes celestes

Galileu, malgrat els seus enormes esforços, no aconsegueix la confirmació empírica de la hipòtesi copernicana, però les seves observacions astronòmiques i descobriments amb el telescopi la fan plausible i contribueixen a la seva difusió i acceptació, mentre que les lleis de la mecànica galileana destrueixen els prejudicis aristotèlics sobre el moviment i la caiguda dels cossos, i donen a comprendre com cauen els cossos en una terra que es mou. Els descobriments de Galileu i, amb anterioritat, les observacions fetes per Tycho-Brahe sobre estels nous i estels, destrueixen la idea d'un univers dividit en dues esferes o regions diferents.

Kepler, amb les seves tres lleis matemàtiques sobre el moviment dels planetes en les seves òrbites el·líptiques, elimina l'antiga concepció del moviment circular i uniforme, causa de grans desajustaments en l'observació astronòmica.