Diferència entre revisions de la pàgina «Ardigó, Roberto»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Roberto |Cognom=Ardigó }} El representant més destacat del positivisme italià, nascut a Casteldidone (Cremona). Sace...».) |
m (bot: - de la [[Pàdua, + de l'[[Pàdua,) |
||
| (9 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Ardigó | |Cognom=Ardigó | ||
}} | }} | ||
| − | El representant més destacat del [[positivisme|positivisme]] italià, nascut a Casteldidone (Cremona). Sacerdot catòlic, abandona | + | El representant més destacat del [[positivisme|positivisme]] italià, nascut a Casteldidone (Cremona). Sacerdot catòlic, abandona a quaranta anys l'estat eclesiàstic i s'adhereix al positivisme de [[Autor:Comte, Auguste|Comte]] i al naturalisme de [[Autor:Spencer, Herbert|Spencer]], els precedents del qual veia en el [[naturalisme|naturalisme]] aristotèlic dels [[averroisme|averroistes]] renaixentistes de l'[[Pàdua, escola de|escola de Pàdua]]. Va ensenyar història de la filosofia a la universitat de Pàdua, on va morir, per suïcidi, després de dos intents frustrats. La seva obra fonamental és'' La'' ''psicologia'' ''com a'' ''ciència'' ''positiva'' (1871), on sosté que, en la ciència, només importen els [[fet|fets]]. Concep l'[[evolució |evolució]] biològica com el pas de l'indiferenciat o indistint al diferenciat o diferent, i d'una manera paral·lela explica el procés del [[coneixement|coneixement.]] En psicologia no diferencia el físic i el [[psíquic|psíquic]], apropant-se a l'[[empiriocriticisme|empiriocriticisme]], sobretot al sostingut per [[Autor:Mach, Ernst|Mach]]. En moral va mantenir també una postura positivista, defensant que tota actitud ètica pot explicar-se per l'existència de factors naturals i sobretot socials. La mateixa [[llibertat|llibertat]] no és més que el resultat final determinat per la interacció de multitud d'estats interns de l'home. Es va oposar a l'[[idealisme|idealisme]] i a les teories de [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Roberto Ardigo.jpg | |Imatge=Roberto Ardigo.jpg | ||
| Línia 49: | Línia 49: | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI | |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI | ||
| + | }} | ||
| + | {{BiblioPage | ||
| + | |BiblioPage=Obres de Roberto Ardigó | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:53, 4 nov 2017
Avís: El títol a mostrar «Roberto Ardigó» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ardigó, Roberto».
El representant més destacat del positivisme italià, nascut a Casteldidone (Cremona). Sacerdot catòlic, abandona a quaranta anys l'estat eclesiàstic i s'adhereix al positivisme de Comte i al naturalisme de Spencer, els precedents del qual veia en el naturalisme aristotèlic dels averroistes renaixentistes de l'escola de Pàdua. Va ensenyar història de la filosofia a la universitat de Pàdua, on va morir, per suïcidi, després de dos intents frustrats. La seva obra fonamental és La psicologia com a ciència positiva (1871), on sosté que, en la ciència, només importen els fets. Concep l'evolució biològica com el pas de l'indiferenciat o indistint al diferenciat o diferent, i d'una manera paral·lela explica el procés del coneixement. En psicologia no diferencia el físic i el psíquic, apropant-se a l'empiriocriticisme, sobretot al sostingut per Mach. En moral va mantenir també una postura positivista, defensant que tota actitud ètica pot explicar-se per l'existència de factors naturals i sobretot socials. La mateixa llibertat no és més que el resultat final determinat per la interacció de multitud d'estats interns de l'home. Es va oposar a l'idealisme i a les teories de Bergson.