Diferència entre revisions de la pàgina «Pirronisme»
De Wikisofia
m (bot: - I a. de C. i + I aC i) |
m (bot: - II d. de C., + II dC,) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
1) la del mateix Pirró i els seus immediats seguidors: Timó de Fliunt i Filó d'Atenes. | 1) la del mateix Pirró i els seus immediats seguidors: Timó de Fliunt i Filó d'Atenes. | ||
| − | 2) la dels seus seguidors tardans: [[Autor:Enesidem|Enesidem]] i [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]], entre el segle I aC i el segle II | + | 2) la dels seus seguidors tardans: [[Autor:Enesidem|Enesidem]] i [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]], entre el segle I aC i el segle II dC, i |
3) la dels altres escèptics de l'antiguitat, com ara les representades pels membres de l'[[Acadèmia mitjana|Acadèmia Mitjana]] i l'[[Acadèmia nova|Acadèmia Nova]] ([[Autor:Arcesilau|Arcesilau]] i [[Autor:Carnèades de Cirene|Carnèades]]). | 3) la dels altres escèptics de l'antiguitat, com ara les representades pels membres de l'[[Acadèmia mitjana|Acadèmia Mitjana]] i l'[[Acadèmia nova|Acadèmia Nova]] ([[Autor:Arcesilau|Arcesilau]] i [[Autor:Carnèades de Cirene|Carnèades]]). | ||
Revisió del 16:59, 15 oct 2017
El conjunt de la doctrina de Pirró d'Elis va exercir una gran influència en el pensament antic i va originar l'anomenat pirronisme. En aquest corrent han de distingir-se tres corrents diferents, el conjunt de les quals dóna lloc a l'escepticisme antic, de les quals el pirronisme és només un component. Els tres corrents d'influència del pirronisme van ser:
1) la del mateix Pirró i els seus immediats seguidors: Timó de Fliunt i Filó d'Atenes.
2) la dels seus seguidors tardans: Enesidem i Sext Empíric, entre el segle I aC i el segle II dC, i
3) la dels altres escèptics de l'antiguitat, com ara les representades pels membres de l'Acadèmia Mitjana i l'Acadèmia Nova (Arcesilau i Carnèades).
Malgrat l'existència d'importants diferències entre aquestes diferents escoles, sovint s'usa el terme pirronisme per a designar l'escepticisme en general. D'aquesta manera, alguns escèptics renaixentistes com Pico della Mirandola, Montaigne o Charron són de vegades considerats com pirrònics.
Veure escepticisme.