Autor:Peano, Giuseppe

Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la metamatemàtica, o ciència que tracta de les propietats formals d'un sistema deductiu. Va ser el primer a utilitzar el nom de «lògica matemàtica» per a descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una implicació, amb la forma de «si p llavors q». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques fossin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per Whitehead i Russell en els seus Principia Mathematica. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix axiomes i definicions clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la intuïció (vegeu la citació).

Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat llatí sine flexione.

veg. citació en llatí sine flexione ↓

Quaestio si ens pote defini [math]\displaystyle{ N_0 }[/math] significa si nos pote scribe

aequalitate de forma

[math]\displaystyle{ N_0 }[/math] = expressiones composito per signos noto, [math]\displaystyle{ \cup, \cap, -, ..., \iota }[/math]

quod non és facile. Ergo nos sume tres idea

[math]\displaystyle{ N_0, 0, +, }[/math]

ut idea primitivo per que nos defini omni symbolo de Arithmetica. Nos determina valore de symbolo non definito per systema de propositio primitivo sequente.

_________________________________________________________________

Citat per W. I M. Kneale, El desarrollo de la lógica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.

vegeu la citació