Diferència entre revisions de la pàgina «Montaigne, Michel Eyquem de,»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "logía" a "logia") |
m (bot: - per conèixer amb + per a conèixer amb) |
||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof [[escepticisme|escèptic]] francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres. | Filòsof [[escepticisme|escèptic]] francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres. | ||
− | La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de ''Éssais'' [ | + | La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de ''Éssais'' [Assaigs], publicats entre 1580 i 1588, sent d'ells el fonamental el denominat ''Apologia de Ramon Sibiuda'', que va escriure després d'haver llegit les recentment publicades obres de [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]] i haver traduït i comentat la ''Theologia naturalis sive liber creaturarum'' (Teologia natural o llibre de les criatures) del metge i filòsof català (anomenat Sabunde, Sebonde, Sebond o [[Autor:Sibiuda, Ramon|Sibiuda]]), que afirmava que l'home pot conèixer per la raó natural totes les veritats religioses. Montaigne sosté decididament la total incapacitat de l'home per a conèixer amb [[certesa|certesa]] i, enfront de l'optimisme renaixentista, s'adhereix a posicions pròpies de l'[[estoïcisme|estoïcisme]], l'[[epicureisme|epicureisme]] i el [[pirronisme|pirronisme]], sobretot. Adopta com a lema de la seva vida, ''Que sais-je'' [Què sé jo?], a saber, l'actitud escèptica del savi que dubta de tot i és conscient de les seves limitacions en el conèixer. L'influx de les obres de Montaigne va ser considerable entre els anomenats [[llibertins|llibertins]], i molts autors del s. XVII, entre ells [[Autor:Bacon, Francis|Bacon]], [[Autor:Mersenne, Marin|Mersenne]], [[Autor:Gassendi, Pierre|Gassendi]] i [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] i, sobretot, [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], que segurament va tenir present l'[[escepticisme|escepticisme]] de Montaigne en la seva recerca d'un [[veritat, criteri de|criteri de veritat]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=montaig3.gif | |Imatge=montaig3.gif |
Revisió de 10:04, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Michel Eyquem de Montaigne» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Montaigne, Michel Eyquem de,».
Filòsof escèptic francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres.
La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de Éssais [Assaigs], publicats entre 1580 i 1588, sent d'ells el fonamental el denominat Apologia de Ramon Sibiuda, que va escriure després d'haver llegit les recentment publicades obres de Sext Empíric i haver traduït i comentat la Theologia naturalis sive liber creaturarum (Teologia natural o llibre de les criatures) del metge i filòsof català (anomenat Sabunde, Sebonde, Sebond o Sibiuda), que afirmava que l'home pot conèixer per la raó natural totes les veritats religioses. Montaigne sosté decididament la total incapacitat de l'home per a conèixer amb certesa i, enfront de l'optimisme renaixentista, s'adhereix a posicions pròpies de l'estoïcisme, l'epicureisme i el pirronisme, sobretot. Adopta com a lema de la seva vida, Que sais-je [Què sé jo?], a saber, l'actitud escèptica del savi que dubta de tot i és conscient de les seves limitacions en el conèixer. L'influx de les obres de Montaigne va ser considerable entre els anomenats llibertins, i molts autors del s. XVII, entre ells Bacon, Mersenne, Gassendi i Pascal i, sobretot, Descartes, que segurament va tenir present l'escepticisme de Montaigne en la seva recerca d'un criteri de veritat.