Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Principi»

De Wikisofia

m (bot: -per poder +per a poder)
m (bot: - principis de [[principi + principis d'[[principi)
Línia 4: Línia 4:
 
El que és fonament, origen i començament tant del [[pensament|pensament]] (aspecte [[epistemologia|epistemològic]] i [[lògica|lògic]]) com de l'aparèixer de les coses (aspecte [[ontologia|ontològic]]). Aquesta duplicitat d'aspectes del principi sorgeix des del primer moment en què comença la filosofia: [[arkhé|''arkhé'']] (ἀρχή), principi o començament entre els [[presocràtics|presocràtics]], és l'element material (ordre ontològic) del que sorgeix i al que es redueix la [[naturalesa|naturalesa]], i que ha de ser conegut (ordre epistemològic) com a realitat última per a poder explicar-la; [[Autor:Plató|Plató]] atribueix a la idea del Bé la doble qualitat de ser causa i origen del món [[intel·ligible|intel·ligible]] i [[paradigma|paradigma]] del món visible; [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] distingeix entre els [[primers principis|primers principis]] del coneixement, principis del [[canvi, moviment|canvi]] i primers principis i les primeres [[causa|causes]] de totes les coses; els primers són lògics, els segons gnoseològics i els tercers metafísics o ontològics. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] denominarà a la pregunta pel principi «recerca de l'[[incondicionat|incondicionat]]», legítima en l'ordre del pensament, raó per la qual pot ser buscat i pensat com a principi explicatiu, però il·legítima en l'ordre de l'existent, perquè mai pot ser trobat o conegut, en estar més enllà de tota experiència possible.
 
El que és fonament, origen i començament tant del [[pensament|pensament]] (aspecte [[epistemologia|epistemològic]] i [[lògica|lògic]]) com de l'aparèixer de les coses (aspecte [[ontologia|ontològic]]). Aquesta duplicitat d'aspectes del principi sorgeix des del primer moment en què comença la filosofia: [[arkhé|''arkhé'']] (ἀρχή), principi o començament entre els [[presocràtics|presocràtics]], és l'element material (ordre ontològic) del que sorgeix i al que es redueix la [[naturalesa|naturalesa]], i que ha de ser conegut (ordre epistemològic) com a realitat última per a poder explicar-la; [[Autor:Plató|Plató]] atribueix a la idea del Bé la doble qualitat de ser causa i origen del món [[intel·ligible|intel·ligible]] i [[paradigma|paradigma]] del món visible; [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] distingeix entre els [[primers principis|primers principis]] del coneixement, principis del [[canvi, moviment|canvi]] i primers principis i les primeres [[causa|causes]] de totes les coses; els primers són lògics, els segons gnoseològics i els tercers metafísics o ontològics. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] denominarà a la pregunta pel principi «recerca de l'[[incondicionat|incondicionat]]», legítima en l'ordre del pensament, raó per la qual pot ser buscat i pensat com a principi explicatiu, però il·legítima en l'ordre de l'existent, perquè mai pot ser trobat o conegut, en estar més enllà de tota experiència possible.
  
Els principis lògics reben el nom de [[lleis generals del pensament|lleis generals del pensament]] i es consideren com a tals els principis de [[principi d'identitat|identitat]], [[principi de no contradicció|no contradicció]] i [[principi del tercer exclòs|tercer exclòs]], així com els [[axioma|axiomes]] i [[definició|definicions]], les [[llei lògica|lleis de la lògica]] i les [[premisses|premisses]] dels [[raonament|raonaments]]. Els principis que es refereixen a la realitat els descriuen les ciències, amb la denominació adequada de [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]]; no obstant això, l'afirmació que tot [[fenomen|fenomen]] obeeix a lleis (causals o no) és un principi d'ordre metafísic. En [[ètica|ètica]] o moral als principis els hi anomena [[norma|normes]].
+
Els principis lògics reben el nom de [[lleis generals del pensament|lleis generals del pensament]] i es consideren com a tals els principis d'[[principi d'identitat|identitat]], [[principi de no contradicció|no contradicció]] i [[principi del tercer exclòs|tercer exclòs]], així com els [[axioma|axiomes]] i [[definició|definicions]], les [[llei lògica|lleis de la lògica]] i les [[premisses|premisses]] dels [[raonament|raonaments]]. Els principis que es refereixen a la realitat els descriuen les ciències, amb la denominació adequada de [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]]; no obstant això, l'afirmació que tot [[fenomen|fenomen]] obeeix a lleis (causals o no) és un principi d'ordre metafísic. En [[ètica|ètica]] o moral als principis els hi anomena [[norma|normes]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 16:36, 16 set 2017

 (del llatí principium, començament, origen, fonament, principi, derivat de princeps, príncep, derivat al seu torn de primus i capio: el que ocupa el primer lloc)

El que és fonament, origen i començament tant del pensament (aspecte epistemològic i lògic) com de l'aparèixer de les coses (aspecte ontològic). Aquesta duplicitat d'aspectes del principi sorgeix des del primer moment en què comença la filosofia: arkhé (ἀρχή), principi o començament entre els presocràtics, és l'element material (ordre ontològic) del que sorgeix i al que es redueix la naturalesa, i que ha de ser conegut (ordre epistemològic) com a realitat última per a poder explicar-la; Plató atribueix a la idea del Bé la doble qualitat de ser causa i origen del món intel·ligible i paradigma del món visible; Aristòtil distingeix entre els primers principis del coneixement, principis del canvi i primers principis i les primeres causes de totes les coses; els primers són lògics, els segons gnoseològics i els tercers metafísics o ontològics. Kant denominarà a la pregunta pel principi «recerca de l'incondicionat», legítima en l'ordre del pensament, raó per la qual pot ser buscat i pensat com a principi explicatiu, però il·legítima en l'ordre de l'existent, perquè mai pot ser trobat o conegut, en estar més enllà de tota experiència possible.

Els principis lògics reben el nom de lleis generals del pensament i es consideren com a tals els principis d'identitat, no contradicció i tercer exclòs, així com els axiomes i definicions, les lleis de la lògica i les premisses dels raonaments. Els principis que es refereixen a la realitat els descriuen les ciències, amb la denominació adequada de lleis de la naturalesa; no obstant això, l'afirmació que tot fenomen obeeix a lleis (causals o no) és un principi d'ordre metafísic. En ètica o moral als principis els hi anomena normes.