Malthusianisme

T. R. Malthus

Tesi econòmic-demogràfica, defensada per Thomas Robet Malthus en la seva obra fonamental: Assaig sobre el principi de població i la seva influència sobre la millora del futur de la societat (1798, segona edició revisada en 1803), en la qual sosté que, si no hi ha cap obstacle que ho impedeixi, la població humana creix en una proporció geomètrica, mentre que els recursos per a la seva supervivència només creixen en proporció aritmètica: «el poder de creixement de la població és infinitament més elevat que el poder de la terra per produir els mitjans de subsistència necessaris per a l'home: en efecte, si no es frena la població, aquesta augmenta en progressió geomètrica, mentre que els recursos augmenten en progressió aritmètica». D'aquesta manera, si tots els individus d'una espècie es reproduïssin amb èxit, la seva població creixeria de manera exponencial, entrant en conflicte amb els seus mitjans de subsistència. En alguns aspectes, aquesta tesi ja havia estat anticipada per Condorcet, encara que aquest autor les plantejava des d'una perspectiva optimista i afirmant la possibilitat del progrés, mentre que Malthus la preconitzava sostenint una posició procliu a l'egoisme de les classes socials acomodades.

Per Malthus, la corba exponencial de creixement de la població és un resultat de l'evolució de la fecunditat esperonada pel desenvolupament econòmic i pel instint sexual. En canvi, els mitjans de subsistència estan sotmesos a rendiments decreixents deguts a la pressió demogràfica. Aquesta descompensació entre població i mitjans de subsistència és, segons Malthus, la causant de la pobresa i de la misèria. Per això, formula una teoria sobre la regulació de les poblacions que substitueixi les forces correctores del seu creixement, pròpies de les catàstrofes naturals (o de les guerres), per un control conscient de la natalitat orientat a prevenir els mals que es derivarien d'un creixement incontrolat de la població: gana, guerres, creixement de la pobresa, pillatges, etc. La limitació dels naixements ha de considerar-se com a preventiu d'aquests mals que, de totes maneres, acabarien actuant traumàticament com a obstacles o correctius del creixement de la població.

Malthus, pensador de tendència conservadora, no considera que la misèria o la pobresa es puguin deure a l'organització social o política de la societat, sinó que pensa que procedeixen de la tendència desmesurada a la reproducció, més accentuada en les classes socials populars. Per controlar la natalitat no admet pràctiques vicioses o contra natura, per això combat l'ús d'anticonceptius (que més tard, no obstant això, seran propugnats pels neomalthusianos), i propugna un control de la natalitat basat en la castedat i en el retard de l'edat del matrimoni. A més, es pronuncia clarament contra la caritat estatal i contra tota ajuda als pobres, ja que considera que té efectes negatius en afavorir la pervivència de la misèria. No obstant això el seu liberalisme, Malthus és favorable a un intervencionisme estatal per a l'afavoriment de l'agricultura. Per això Malthus va tenir, d'una banda, una gran influència en el pensament reaccionari (en considerar la misèria com a fruit dels lascius instints de les classes populars i no com a fruit d'una injusta organització social) però, d'altra banda, en considerar l'espècie humana com a espècie animal, sotmesa a les mateixes restriccions pel que es refereix a les relacions entre procreació i capacitat de supervivència, va influir directament en plantejaments abstractes de l'economia i en la biologia darwiniana.

El malthusianisme va ser combatut pels pensadors socialistes del segle XIX (Marx, Proudhon, Fourier...), que insistien més aviat a considerar que les causes de la misèria es deriven de l'organització social i del repartiment de la riquesa propis d'una societat profundament injusta.

En la nostra època, quan s'han tornat a considerar els problemes demogràfics, especialment del tercer món, i les conseqüències d'un desenvolupament incontrolat de les societats industrialitzades, s'ha desenvolupat un neomalthusianisme, entès com a adaptació dels principis de Malthus als principis naturalistes i ecologistes, i s'han propugnat mesures econòmiques, polítiques i ideològiques per controlar tant el creixement demogràfic com el creixement industrial, amb la finalitat de reduir aquest creixement fins a fer-ho compatible amb els càlculs científics sobre les capacitats de la terra per proporcionar mitjans de consum a la població humana, garantir l'eliminació dels residus industrials i els contaminants, i assegurar la reproducció segons principis ecològics. Actualment, el Club de Roma, fundat en 1968 per Aurelio Peccei, és el principal exponent d'aquestes tesis, i ha encarregat diversos informes, com el conegut Límits del creixement, elaborat per un grup d'investigadors dirigits per Dennis Meadows, i que proposava la doctrina del creixement zero de la població, de gran influència sobre nombrosos col·lectius ecologistes.