Diferència entre revisions de la pàgina «Meinong, Alexius von»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "objetivisme" a "objectivisme") |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de [[Autor:Brentano, Franz|Franz Brentano]], a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció [[realisme|realista]] dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció de [[intencionalitat|intencionalitat]], amb l'objectiu -que també persegueix, per la mateixa època, [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], deixeble igualment de Brentano- d'evitar el [[psicologisme|psicologisme]] i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme». | Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de [[Autor:Brentano, Franz|Franz Brentano]], a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció [[realisme|realista]] dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció de [[intencionalitat|intencionalitat]], amb l'objectiu -que també persegueix, per la mateixa època, [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], deixeble igualment de Brentano- d'evitar el [[psicologisme|psicologisme]] i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme». | ||
| − | La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes [[ment|mentals]]: aquells que tenen remeten a l'existència ([[referent|referent]]), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten al [[ser|ser]] (enunciats de ''[[Alemany::Sein]]'') i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una ''manera de ser ''(enunciats de ''[[Alemany::Sosein]]''), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat ([[Recurs:cita Sein - Sosein - Impossible| | + | La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes [[ment|mentals]]: aquells que tenen remeten a l'existència ([[referent|referent]]), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten al [[ser|ser]] (enunciats de ''[[Alemany::Sein]]'') i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una ''manera de ser ''(enunciats de ''[[Alemany::Sosein]]''), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat ([[Recurs:cita Sein - Sosein - Impossible|veg. exemple]]). D'aquesta teoria deriva la coneguda distinció entre «ser» (''[[Alemany::sein]]'') i «subsistir» (''[[Alemany::bestehen]]''); la [[qualitat|qualitat]] o [[propietat|propietat]] d'una cosa existeix, menteixis que una [[relació|relació]], per exemple, subsisteix. |
Va exposar aquestes teories en ''Sobre la teoria dels objectes ''(1904), i després en ''Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències'' (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, ''Sobre les suposicions'' (1902). | Va exposar aquestes teories en ''Sobre la teoria dels objectes ''(1904), i després en ''Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències'' (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, ''Sobre les suposicions'' (1902). | ||
Revisió del 11:56, 22 ago 2017
Avís: El títol a mostrar «Alexius von Meinong» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Meinong, Alexius von».
Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de Franz Brentano, a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció realista dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció de intencionalitat, amb l'objectiu -que també persegueix, per la mateixa època, Husserl, deixeble igualment de Brentano- d'evitar el psicologisme i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme».
La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes mentals: aquells que tenen remeten a l'existència (referent), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten al ser (enunciats de Sein) i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una manera de ser (enunciats de Sosein), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat (veg. exemple). D'aquesta teoria deriva la coneguda distinció entre «ser» (sein) i «subsistir» (bestehen); la qualitat o propietat d'una cosa existeix, menteixis que una relació, per exemple, subsisteix.
Va exposar aquestes teories en Sobre la teoria dels objectes (1904), i després en Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, Sobre les suposicions (1902).