Alexandria, escola d'

Expressió ambigua que tant pot designar els diferents corrents i escoles de pensament que van florir a Alexandria, com, de manera més restringida, les escoles neoplatòniques. En un tercer sentit, es refereix també al Didaskeleion, o escola teològica cristiana d'orientació platonitzant, fundada al segle II per Panteno i els màxims representants del qual van ser Climent d'Alexandria i Orígenes. Aquesta escola va decaure a la fi del segle IV.

Quant a les escoles neoplatòniques d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 d.C per Ammoni Saccas, i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s.iv fins al s.VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, Hipàtia, Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, Joan Filopò, Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per Procle i coneguda com escola d'Atenes, va admetre idees cristianes encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'Aristòtil.

Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anterior escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com Aristarc, Hiparc, Eratòstenes, etc. i filòsofs jueus com Filó d'Alexandria, que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.

Veure hel·lenisme i ciència hel·lenística.