Diferència entre revisions de la pàgina «Propedèutica»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la citació +veg. citació) |
m (bot: - l' [[Acadèmia + l'[[Acadèmia) |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(terme compost del llatí ''pro'', per, i el grec παιδευτικoς, ''paideutikós'', educar, instruir)</small> | <small>(terme compost del llatí ''pro'', per, i el grec παιδευτικoς, ''paideutikós'', educar, instruir)</small> | ||
− | En l'ús filosòfic, tota [[ciència|ciència]] o tot [[coneixement|coneixement]] sistemàtic que es dugui a terme com a introducció o «preparació» a una altra ciència. És, doncs, un ensenyament preparatori, preparació o camí d'accés a una ciència o a un coneixement; o també, ciència la finalitat de la qual és la de servir de preparació per a l'aprofundiment d'una altra ciència. Pròpiament, la propedèutica no produeix [[saber|saber]] objectiu, perquè aquest prové d'altres ciències, però disposa a ell. En aquest sentit [[Autor:Plató|Plató]] considerava la geometria i l'aritmètica com a coneixements propedèutics per a la filosofia ([[Recurs:cita de Plató sobre la propedèutica|veg. citació]]). Per això, segons s'explica, va fer escriure en el pòrtic de l' [[Acadèmia (platònica)|Acadèmia]]: «que ningú entre aquí que no sigui geòmetra». [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en considerar la lògica com l'[[organon|''Organon'']] previ a l'estudi de la filosofia i de les ciències, la considerava com una propedèutica necessària per a tot coneixement. Així, la [[lògica|lògica]] clàssica, tal com es va entendre des d'Aristòtil, era una propedèutica en saber científic. En aquest sentit apareix en [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], qui, en el prefaci a la segona edició de la ''Crítica de la raó pura,'' defineix l'estudi de la lògica com a preparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]]) i considera també propedèutica, o exercici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa [[filosofia crítica|filosofia crítica]]. | + | En l'ús filosòfic, tota [[ciència|ciència]] o tot [[coneixement|coneixement]] sistemàtic que es dugui a terme com a introducció o «preparació» a una altra ciència. És, doncs, un ensenyament preparatori, preparació o camí d'accés a una ciència o a un coneixement; o també, ciència la finalitat de la qual és la de servir de preparació per a l'aprofundiment d'una altra ciència. Pròpiament, la propedèutica no produeix [[saber|saber]] objectiu, perquè aquest prové d'altres ciències, però disposa a ell. En aquest sentit [[Autor:Plató|Plató]] considerava la geometria i l'aritmètica com a coneixements propedèutics per a la filosofia ([[Recurs:cita de Plató sobre la propedèutica|veg. citació]]). Per això, segons s'explica, va fer escriure en el pòrtic de l'[[Acadèmia (platònica)|Acadèmia]]: «que ningú entre aquí que no sigui geòmetra». [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en considerar la lògica com l'[[organon|''Organon'']] previ a l'estudi de la filosofia i de les ciències, la considerava com una propedèutica necessària per a tot coneixement. Així, la [[lògica|lògica]] clàssica, tal com es va entendre des d'Aristòtil, era una propedèutica en saber científic. En aquest sentit apareix en [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], qui, en el prefaci a la segona edició de la ''Crítica de la raó pura,'' defineix l'estudi de la lògica com a preparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]]) i considera també propedèutica, o exercici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa [[filosofia crítica|filosofia crítica]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 18:54, 10 ago 2017
(terme compost del llatí pro, per, i el grec παιδευτικoς, paideutikós, educar, instruir)
En l'ús filosòfic, tota ciència o tot coneixement sistemàtic que es dugui a terme com a introducció o «preparació» a una altra ciència. És, doncs, un ensenyament preparatori, preparació o camí d'accés a una ciència o a un coneixement; o també, ciència la finalitat de la qual és la de servir de preparació per a l'aprofundiment d'una altra ciència. Pròpiament, la propedèutica no produeix saber objectiu, perquè aquest prové d'altres ciències, però disposa a ell. En aquest sentit Plató considerava la geometria i l'aritmètica com a coneixements propedèutics per a la filosofia (veg. citació). Per això, segons s'explica, va fer escriure en el pòrtic de l'Acadèmia: «que ningú entre aquí que no sigui geòmetra». Aristòtil, en considerar la lògica com l'Organon previ a l'estudi de la filosofia i de les ciències, la considerava com una propedèutica necessària per a tot coneixement. Així, la lògica clàssica, tal com es va entendre des d'Aristòtil, era una propedèutica en saber científic. En aquest sentit apareix en Kant, qui, en el prefaci a la segona edició de la Crítica de la raó pura, defineix l'estudi de la lògica com a preparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències (vegeu el text) i considera també propedèutica, o exercici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa filosofia crítica.