Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, teoria pragmàtica de la»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " la hi " a " se la ") |
m (bot: - per qui la + per a qui la) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Teoria sobre la [[veritat|veritat]] que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el [[pragmatisme|pragmatisme]], iniciat per [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un [[enunciat|enunciat]] es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de [[Autor:James,_William|William James]] (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat -James parla més aviat de «creences»- que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli. | Teoria sobre la [[veritat|veritat]] que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el [[pragmatisme|pragmatisme]], iniciat per [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un [[enunciat|enunciat]] es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de [[Autor:James,_William|William James]] (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat -James parla més aviat de «creences»- que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli. | ||
| − | Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una [[creença|creença]] és veritable si es mostra útil per qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista -amb el fenomenisme de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], diu, no el de [[Autor:Hume, David|Hume]]-; James, [[instrumentalisme|instrumentalista]] (veure [[Recurs:James, William: teoria pragmàtica de la veritat|text 1]] , [[Recurs:James, William: el significat de la veritat|text 2]] i [[Recurs:James, William: la veritat «es fa»|text 3]] ). | + | Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una [[creença|creença]] és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista -amb el fenomenisme de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], diu, no el de [[Autor:Hume, David|Hume]]-; James, [[instrumentalisme|instrumentalista]] (veure [[Recurs:James, William: teoria pragmàtica de la veritat|text 1]] , [[Recurs:James, William: el significat de la veritat|text 2]] i [[Recurs:James, William: la veritat «es fa»|text 3]] ). |
Revisió del 14:18, 10 ago 2017
Teoria sobre la veritat que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el pragmatisme, iniciat per Charles Sanders Peirce (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un enunciat es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de William James (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat -James parla més aviat de «creences»- que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.
Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una creença és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista -amb el fenomenisme de Kant, diu, no el de Hume-; James, instrumentalista (veure text 1 , text 2 i text 3 ).
Veure termes relacionats.