Diferència entre revisions de la pàgina «Veritats de raó / veritats de fet»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[Image:leibniz6.gif|thumb|Leibniz]] | [[Image:leibniz6.gif|thumb|Leibniz]] | ||
| − | Expressions degudes a [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] amb les quals distingeix dos tipus d'[[enunciat|enunciats]] veritables. Les ''veritats de raó'' (''vérités de raison'') són [[necessitat|necessàries]], puix que el seu [[contradictoris|contradictori]] -o la seva negació- és lògicament impossible. Les ''veritats de fet'' (''vérités de fait'') són [[contingència|contingents]], ja que el seu contradictori -o la seva negació- és lògicament possible ([[Recurs:Leibniz: veritats de raó i veritats de fet| | + | Expressions degudes a [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] amb les quals distingeix dos tipus d'[[enunciat|enunciats]] veritables. Les ''veritats de raó'' (''vérités de raison'') són [[necessitat|necessàries]], puix que el seu [[contradictoris|contradictori]] -o la seva negació- és lògicament impossible. Les ''veritats de fet'' (''vérités de fait'') són [[contingència|contingents]], ja que el seu contradictori -o la seva negació- és lògicament possible ([[Recurs:Leibniz: veritats de raó i veritats de fet|veg. text]]). Les primeres funden la seva necessitat en el [[principi de no contradicció|principi de contradicció]], o de [[principi d'identitat|identitat]], i les segones en el [[raó suficient, principi de|principi de raó suficient]] (o causalitat).«Un triangle té tres angles interns» és una veritat de raó necessària basada en el principi de contradicció; la seva oposada «algun triangle no té tres angles interns» és lògicament impossible. En canvi, «Cèsar va passar el Rubicó» és una veritat de fet, contingent, ja que el seu oposat és lògicament possible («Cèsar no va passar el Rubicó»), només fonamentada en el principi de raó suficient, o de [[causalitat|causalitat]]. |
Aquesta divisió de Leibniz és paral·lela a la qual va fer [[Autor:Hume, David|Hume]] entre ''relacions d'idees'' i ''qüestions de fet'', i a la de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], entre ''judicis analítics'' i ''judicis sintètics'', i a l'habitual entre [[a priori |''a priori'']] i ''a posteriori''. Una de les diferències fonamentals entre aquests autors consisteix que, segons Leibniz, les veritats de fet ''també'' són veritats de raó per a una ment infinita. | Aquesta divisió de Leibniz és paral·lela a la qual va fer [[Autor:Hume, David|Hume]] entre ''relacions d'idees'' i ''qüestions de fet'', i a la de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], entre ''judicis analítics'' i ''judicis sintètics'', i a l'habitual entre [[a priori |''a priori'']] i ''a posteriori''. Una de les diferències fonamentals entre aquests autors consisteix que, segons Leibniz, les veritats de fet ''també'' són veritats de raó per a una ment infinita. | ||
Revisió del 23:13, 9 ago 2017
Expressions degudes a Leibniz amb les quals distingeix dos tipus d'enunciats veritables. Les veritats de raó (vérités de raison) són necessàries, puix que el seu contradictori -o la seva negació- és lògicament impossible. Les veritats de fet (vérités de fait) són contingents, ja que el seu contradictori -o la seva negació- és lògicament possible (veg. text). Les primeres funden la seva necessitat en el principi de contradicció, o de identitat, i les segones en el principi de raó suficient (o causalitat).«Un triangle té tres angles interns» és una veritat de raó necessària basada en el principi de contradicció; la seva oposada «algun triangle no té tres angles interns» és lògicament impossible. En canvi, «Cèsar va passar el Rubicó» és una veritat de fet, contingent, ja que el seu oposat és lògicament possible («Cèsar no va passar el Rubicó»), només fonamentada en el principi de raó suficient, o de causalitat.
Aquesta divisió de Leibniz és paral·lela a la qual va fer Hume entre relacions d'idees i qüestions de fet, i a la de Kant, entre judicis analítics i judicis sintètics, i a l'habitual entre a priori i a posteriori. Una de les diferències fonamentals entre aquests autors consisteix que, segons Leibniz, les veritats de fet també són veritats de raó per a una ment infinita.