Diferència entre revisions de la pàgina «Benjamin, Walter»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Walter |Cognom=Benjamin }} Filòsof i assagista alemany, nascut a Berlín, de família hebrea. Va estudiar a Friburg, Berlín, Munich i...».) |
m (bot: -Munich +Munic) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Benjamin | |Cognom=Benjamin | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof i assagista alemany, nascut a Berlín, de família hebrea. Va estudiar a Friburg, Berlín, | + | Filòsof i assagista alemany, nascut a Berlín, de família hebrea. Va estudiar a Friburg, Berlín, Munic i Berna, on es va doctorar amb una tesi sobre art. Va treballar com a traductor i periodista a Berlín i París, on va fugir amb l'arribada dels nazis al poder, i on es va fer membre col·laborador de l'Institut per a la Investigació Social. Esperant que li arribés el visat, enviat per [[Autor:Horkheimer, Max|Horkheimer]], mentre preparava embarcar-se per als Estats Units, va ser capturat a la frontera per la policia espanyola i es va suïcidar en la població catalana de Portbou. |
D'acord amb el tipus d'època que li toca viure, percep el món humà com alguna cosa que ha sofert una ruptura, o una fractura, de sentit, que es constitueix en amenaça per a la supervivència de l'individu i l'individual. La seva obra, ''L'origen del drama barroc alemany ''(1928), és l'exposició de les línies fonamentals de la seva teoria de l'[[art, arts|art]] i de la funció de l'art al món modern, al que assigna una funció de símbol reconciliador, perquè transforma el caos en ordre, i perquè posa de manifest que el valor -i el [[sentit|sentit]]- està en el singular i particular. | D'acord amb el tipus d'època que li toca viure, percep el món humà com alguna cosa que ha sofert una ruptura, o una fractura, de sentit, que es constitueix en amenaça per a la supervivència de l'individu i l'individual. La seva obra, ''L'origen del drama barroc alemany ''(1928), és l'exposició de les línies fonamentals de la seva teoria de l'[[art, arts|art]] i de la funció de l'art al món modern, al que assigna una funció de símbol reconciliador, perquè transforma el caos en ordre, i perquè posa de manifest que el valor -i el [[sentit|sentit]]- està en el singular i particular. | ||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Munic |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
Revisió del 16:58, 9 ago 2017
Avís: El títol a mostrar «Walter Benjamin» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Benjamin, Walter».
Filòsof i assagista alemany, nascut a Berlín, de família hebrea. Va estudiar a Friburg, Berlín, Munic i Berna, on es va doctorar amb una tesi sobre art. Va treballar com a traductor i periodista a Berlín i París, on va fugir amb l'arribada dels nazis al poder, i on es va fer membre col·laborador de l'Institut per a la Investigació Social. Esperant que li arribés el visat, enviat per Horkheimer, mentre preparava embarcar-se per als Estats Units, va ser capturat a la frontera per la policia espanyola i es va suïcidar en la població catalana de Portbou.
D'acord amb el tipus d'època que li toca viure, percep el món humà com alguna cosa que ha sofert una ruptura, o una fractura, de sentit, que es constitueix en amenaça per a la supervivència de l'individu i l'individual. La seva obra, L'origen del drama barroc alemany (1928), és l'exposició de les línies fonamentals de la seva teoria de l'art i de la funció de l'art al món modern, al que assigna una funció de símbol reconciliador, perquè transforma el caos en ordre, i perquè posa de manifest que el valor -i el sentit- està en el singular i particular.
Però l'art és reconciliació aparent, perquè l'art pertany a l'aparença i, a més i sobretot, perquè en l'època moderna ha perdut la seva «aura» significativa, això és, el seu sentit lligat al culte i a la màgia, d'on va néixer, per convertir-se en un bé de consum i un valor de mercat, per causa de les tècniques de reproducció de gravats i imatges (fotografies, pel·lícules, impressió) que li fan perdre la seva singularitat i, per tant, el seu valor i sentit. La pèrdua de l'aura de l'art modern té, no obstant això, una contrapartida positiva: és una forma d'acabar amb el patrimoni hegemònic cultural de la burgesia.
En les seves obres anteriors, Sobre el llenguatge en general i sobre el llenguatge dels homes (1916) i l'assaig titulat La tasca del traductor, presenta una teoria del llenguatge inspirada en els comentaris talmúdicos. El llenguatge originari -el fet lingüístic primari- és la paraula de Déu, que crea el que diu. En els llenguatge humans la relació cusi-paraula és dificultosa; el crític literari ha de buscar la veritat del text a través de la interpretació. La pèrdua de significat s'estén a totes les coses, perquè la fractura, l'escissió està en tot. En tot hi ha signes que han d'interpretar-se.