Diferència entre revisions de la pàgina «Antropocentrisme»
De Wikisofia
m (bot: - del com s'haurien + del qual s'haurien) |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Literalment significa centrat en l'home (ἄνθρωπος, ''antrhopos''). Des d'una perspectiva exagerada, és la tendència a considerar a l'home com a centre de l'univers, i, a aquest, com a instrument destinat a la realització de les finalitats humanes. L'home apareix, així, com el ser privilegiat en funció del qual s'haurien creat totes les coses. Aquesta concepció va generalment unida a l`[[antropomorfisme|antropomorfisme]]. | Literalment significa centrat en l'home (ἄνθρωπος, ''antrhopos''). Des d'una perspectiva exagerada, és la tendència a considerar a l'home com a centre de l'univers, i, a aquest, com a instrument destinat a la realització de les finalitats humanes. L'home apareix, així, com el ser privilegiat en funció del qual s'haurien creat totes les coses. Aquesta concepció va generalment unida a l`[[antropomorfisme|antropomorfisme]]. | ||
| − | Com a predisposició més o menys inconscient, l'antropocentrisme condiciona la imatge del món i apareix com un obstacle epistemològic que ha de ser vençut. [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] assenyala (en ''Una dificultat de la psicoanàlisi'' ) que la història de la ciència ha «humiliat en tres ocasions el narcisisme humà»: primer, amb el sistema [[Autor:Copèrnic, Nicolau|copernicà]], que ha destronat a l'home com a centre de l'univers; després, amb el [[Autor:Darwin, Charles|darwinisme]], que va desposseir a la humanitat del seu caràcter privilegiat pel que fa a les altres espècies animals; finalment, amb el mateix [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], que, a partir de la teoria de l'[[inconscient|inconscient]], ha mostrat que «el jo no és l'amo a la seva pròpia casa» ([[Recurs:Freud: les tres humiliacions del narcisisme humà|veure text]] ). | + | Com a predisposició més o menys inconscient, l'antropocentrisme condiciona la imatge del món i apareix com un obstacle epistemològic que ha de ser vençut. [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] assenyala (en ''Una dificultat de la psicoanàlisi'' ) que la història de la ciència ha «humiliat en tres ocasions el narcisisme humà»: primer, amb el sistema [[Autor:Copèrnic, Nicolau|copernicà]], que ha destronat a l'home com a centre de l'univers; després, amb el [[Autor:Darwin, Charles|darwinisme]], que va desposseir a la humanitat del seu caràcter privilegiat pel que fa a les altres espècies animals; finalment, amb el mateix [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], que, a partir de la teoria de l'[[inconscient|inconscient]], ha mostrat que «el jo no és l'amo a la seva pròpia casa» ([[Recurs:Freud: les tres humiliacions del narcisisme humà|veure text]]). |
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
Literalment significa centrat en l'home (ἄνθρωπος, antrhopos). Des d'una perspectiva exagerada, és la tendència a considerar a l'home com a centre de l'univers, i, a aquest, com a instrument destinat a la realització de les finalitats humanes. L'home apareix, així, com el ser privilegiat en funció del qual s'haurien creat totes les coses. Aquesta concepció va generalment unida a l`antropomorfisme.
Com a predisposició més o menys inconscient, l'antropocentrisme condiciona la imatge del món i apareix com un obstacle epistemològic que ha de ser vençut. Freud assenyala (en Una dificultat de la psicoanàlisi ) que la història de la ciència ha «humiliat en tres ocasions el narcisisme humà»: primer, amb el sistema copernicà, que ha destronat a l'home com a centre de l'univers; després, amb el darwinisme, que va desposseir a la humanitat del seu caràcter privilegiat pel que fa a les altres espècies animals; finalment, amb el mateix psicoanàlisi, que, a partir de la teoria de l'inconscient, ha mostrat que «el jo no és l'amo a la seva pròpia casa» (veure text).