Diferència entre revisions de la pàgina «Carreras i Artau, Tomàs»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "ólogo" a "òleg") |
|||
Línia 6: | Línia 6: | ||
Historiador de la filosofia, etnòleg i advocat català nascut a Girona. Després d'estudiar lleis i doctorar-se en 1912, va accedir a un lloc de professor de filosofia del dret i de sociologia, i posteriorment va obtenir la càtedra d'ètica a la Universitat de Barcelona, on va ensenyar des de 1912 fins a 1949. Juntament amb [[Autor:Serra i Húnter, Jaume|Jaume Serra i Húnter]] i [[Autor:Mirabent i Vilaplana, Francesc|Francesc Mirabent]] va formar el nucli de l'anomenada «Escola de Barcelona» , i juntament amb [[Autor:Turró i Darder, Ramon|Ramon Turró]] i Serra i Húnter va fundar la Societat Catalana de Filosofia. Va estar influenciat per l'empirisme [[espiritualisme|espiritualista]] català de la «Escola de Cervera», influenciat per [[Autor:Vives, Joan Lluís|J.L. Vives]] i [[Autor:Balmes, Jaume|Jaume Balmes]], i es va oposar al [[positivisme|positivisme]] postcomtià. Va destacar com a historiador de la filosofia medieval i renaixentista. Entre les seves obres destaca la que va escriure en col·laboració amb el seu germà [[Autor:Carreras i Artau, Joaquim|Joaquim Carreras i Artau]] (1894-1967), titulada ''La història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV ''(1934-43). | Historiador de la filosofia, etnòleg i advocat català nascut a Girona. Després d'estudiar lleis i doctorar-se en 1912, va accedir a un lloc de professor de filosofia del dret i de sociologia, i posteriorment va obtenir la càtedra d'ètica a la Universitat de Barcelona, on va ensenyar des de 1912 fins a 1949. Juntament amb [[Autor:Serra i Húnter, Jaume|Jaume Serra i Húnter]] i [[Autor:Mirabent i Vilaplana, Francesc|Francesc Mirabent]] va formar el nucli de l'anomenada «Escola de Barcelona» , i juntament amb [[Autor:Turró i Darder, Ramon|Ramon Turró]] i Serra i Húnter va fundar la Societat Catalana de Filosofia. Va estar influenciat per l'empirisme [[espiritualisme|espiritualista]] català de la «Escola de Cervera», influenciat per [[Autor:Vives, Joan Lluís|J.L. Vives]] i [[Autor:Balmes, Jaume|Jaume Balmes]], i es va oposar al [[positivisme|positivisme]] postcomtià. Va destacar com a historiador de la filosofia medieval i renaixentista. Entre les seves obres destaca la que va escriure en col·laboració amb el seu germà [[Autor:Carreras i Artau, Joaquim|Joaquim Carreras i Artau]] (1894-1967), titulada ''La història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV ''(1934-43). | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
− | |Imatge= | + | |Imatge=CarrerTo.gif |
}} | }} | ||
{{So}} | {{So}} |
Revisió del 21:08, 7 oct 2016
Avís: El títol a mostrar «Tomàs Carreras i Artau» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Carreras i Artau, Tomàs».
Historiador de la filosofia, etnòleg i advocat català nascut a Girona. Després d'estudiar lleis i doctorar-se en 1912, va accedir a un lloc de professor de filosofia del dret i de sociologia, i posteriorment va obtenir la càtedra d'ètica a la Universitat de Barcelona, on va ensenyar des de 1912 fins a 1949. Juntament amb Jaume Serra i Húnter i Francesc Mirabent va formar el nucli de l'anomenada «Escola de Barcelona» , i juntament amb Ramon Turró i Serra i Húnter va fundar la Societat Catalana de Filosofia. Va estar influenciat per l'empirisme espiritualista català de la «Escola de Cervera», influenciat per J.L. Vives i Jaume Balmes, i es va oposar al positivisme postcomtià. Va destacar com a historiador de la filosofia medieval i renaixentista. Entre les seves obres destaca la que va escriure en col·laboració amb el seu germà Joaquim Carreras i Artau (1894-1967), titulada La història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV (1934-43).