Diferència entre revisions de la pàgina «Peano, Giuseppe»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Text: postulats Peano" a "Text: postulats de Peano") |
|||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
| − | Quaestio si ens pote defini <math>N_0</math> significa si | + | Quaestio si ens pote defini <math>N_0</math> significa si nos pote scribe |
aequalitate de forma | aequalitate de forma | ||
| − | <math>N_0</math> = expressiones composito per | + | <math>N_0</math> = expressiones composito per signos noto, <math>\cup, \cap, -, ..., \iota</math> |
| − | quod non és facile. Ergo | + | quod non és facile. Ergo nos sume tres idea |
<math>N_0, 0, +,</math> | <math>N_0, 0, +,</math> | ||
| − | ut idea | + | ut idea primitivo per que nos defini omni symbolo de Arithmetica. Nos determina valore de symbolo non definito per systema de propositio primitivo sequente. |
_________________________________________________________________ | _________________________________________________________________ | ||
| − | + | Citad per W. Y M. Kneale, El desarrollo de la lógica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437. | |
Revisió del 21:34, 1 maig 2015
Avís: El títol a mostrar «Giuseppe Peano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Peano, Giuseppe».
Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la metamatemàtica, o ciència que tracta de les propietats formals d'un sistema deductiu. Va ser el primer a utilitzar el nom de «lògica matemàtica» per descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una implicació, amb la forma de «si p llavors q». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques anessin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per Whitehead i Russell en els seus Principia Mathematica. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix axiomes i definicions clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la intuïció (veure cita).
Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat llatí sine flexioni
Quaestio si ens pote defini [math]\displaystyle{ N_0 }[/math] significa si nos pote scribe
aequalitate de forma
[math]\displaystyle{ N_0 }[/math] = expressiones composito per signos noto, [math]\displaystyle{ \cup, \cap, -, ..., \iota }[/math]
quod non és facile. Ergo nos sume tres idea
[math]\displaystyle{ N_0, 0, +, }[/math]
ut idea primitivo per que nos defini omni symbolo de Arithmetica. Nos determina valore de symbolo non definito per systema de propositio primitivo sequente.
_________________________________________________________________
Citad per W. Y M. Kneale, El desarrollo de la lógica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.