Diferència entre revisions de la pàgina «Lekton»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::λεχτόν, allò que és dit, l'expressable. Generalment es tradueix com a significat)</small> En la teoria semà...».) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::λεχτόν]], allò que és dit, l'expressable. Generalment es tradueix com a significat)</small> | <small>(del grec [[Grec::λεχτόν]], allò que és dit, l'expressable. Generalment es tradueix com a significat)</small> | ||
| − | En la teoria semàntica [[estoïcisme|estoica]] és allò que el so revela i que és aprehendido com a subsistència en el pensament: una representació racional gràcies a la qual és possible exposar discursivament el que es representa. En la teoria semiòtica estoica es distingeixen tres elements connexos: el [[signe|signe]] o [[significant|significant]] (el so), el [[significat|significat]] i l'existent (l'objecte extern). Tant el so del significant com l'existent són objectes físics, en canvi el significat és un dels quatre incorporales (''asómata'') contemplats pels estoics. A més del '' | + | En la teoria semàntica [[estoïcisme|estoica]] és allò que el so revela i que és aprehendido com a subsistència en el pensament: una representació racional gràcies a la qual és possible exposar discursivament el que es representa. En la teoria semiòtica estoica es distingeixen tres elements connexos: el [[signe|signe]] o [[significant|significant]] (el so), el [[significat|significat]] i l'existent (l'objecte extern). Tant el so del significant com l'existent són objectes físics, en canvi el significat és un dels quatre incorporales (''asómata'') contemplats pels estoics. A més del ''lekton'' o l'expressable, conceben el buit (''kenon'')'','' el lloc (''tópos'') i el temps (''khrónos''). ja que defensen el [[pansomatisme|pansomatisme]], és a dir, la tesi segons la qual totes les propietats són disposicions de la matèria lligades a algun cos, han de concebre els incorporals com a atributs dels [[cos|cossos]]. |
| − | El '' | + | El ''lekton'' permet separar el [[logos|''logos'']] pròpiament dit del logos proferit en parlar, i permet també la distinció entre [[sentit i referència|sentit i referència]], que [[Autor:Frege, Gottlob|Gottlob Frege]] va establir de manera tècnica en la [[semàntica|semàntica]] contemporània. |
Veure [[significat|significat]]. | Veure [[significat|significat]]. | ||
Revisió del 23:29, 12 març 2015
(del grec λεχτόν, allò que és dit, l'expressable. Generalment es tradueix com a significat)
En la teoria semàntica estoica és allò que el so revela i que és aprehendido com a subsistència en el pensament: una representació racional gràcies a la qual és possible exposar discursivament el que es representa. En la teoria semiòtica estoica es distingeixen tres elements connexos: el signe o significant (el so), el significat i l'existent (l'objecte extern). Tant el so del significant com l'existent són objectes físics, en canvi el significat és un dels quatre incorporales (asómata) contemplats pels estoics. A més del lekton o l'expressable, conceben el buit (kenon), el lloc (tópos) i el temps (khrónos). ja que defensen el pansomatisme, és a dir, la tesi segons la qual totes les propietats són disposicions de la matèria lligades a algun cos, han de concebre els incorporals com a atributs dels cossos.
El lekton permet separar el logos pròpiament dit del logos proferit en parlar, i permet també la distinció entre sentit i referència, que Gottlob Frege va establir de manera tècnica en la semàntica contemporània.
Veure significat.