Weber-Fechner, llei de

Llei fonamental de la psicofísica, establerta per Gustav Theodor Fechner en 1860, a partir de l'anteriorment formulada per Ernst Heinrich Weber, que mesura la relació de la magnitud de les sensacions amb la dels seus estímuls. Segons aquesta llei, la intensitat de la sensació varia en relació directa amb el logaritme de l'estímul (veg. citació) de manera que l'augment en progressió geomètrica de l'estímul causa un augment en progressió aritmètica de la sensació.

Vegeu llindar de la sensació.