Sensori

(del llatí sensorium, seu d'una facultat sensible)

Antic nom donat a les facultats sensorials. Es va anomenar «sensori comú», primitivament sensus communis, al lloc indiferenciat del cervell en què es produiria la percepció global d'un objecte, la sensació. En Descartes, i en molts autors del s. XVII, són els ventricles cerebrals on van a parar els missatges sensorials:el lloc de la consciència o de la ment. Durant el segle XVII era comú la creença en un sensori o lloc interacció entre matèria i esperit, que, segons Newton, implicava que l'ésser humà –ésser espaciotemporal– rebia en el sensori les imatges de les coses (no les coses mateixes). En canvi Déu percep en el sensorium Dei les coses mateixes. La noció d'un lloc comú cerebral per a les percepcions va desaparèixer després de la diferenciació funcional de les diverses àrees del cervell.