Tomàs d'Aquino: analogia del ser
De Wikisofia
El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura.
| Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard, Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, Los filósofos medievales'. Selecció de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241). |